Busca el teu destí... Persegueix els teus somnis

Quanta raó que té aquest relat! A vegades et sents tant lligat a una persona que t'oblides de tu mateix ;)
felicitats!

Ja he llegit uns quants relats i estic totalment d'acord amb el comentari de la Llibre.
Crec que podries fer filosofia...

jejej

Equinozio

Els teus relats, o la majoria dels que jo t'he llegit i comentat, giren entorn del sentit de la vida, la fragilitat del temps, el per què dels sentiments que sovint no comprenem.

Aquí se'ns parla de l'amistat. Un lligam molt valuós, i potser més avui en dia a causa de les presses amb què sempre ens movem, que no ens permeten aturar-nos a compartir gairebé res amb els qui estimem.

Però l'amistat també pot crear lligams que, mal entesos, esdevenen cadenes. I cadascuna de les baules que uneixen dues persones sota el símbol de l'amistat, és un pas cap a l'allunyament. Perquè a la llarga, la manca de llibertat es converteix en un problema.

En l'amistat i en qualsevol tipus de relació.

Crec que això és el que has pretès mostrar-nos en el teu relat.

Un text, per altra banda, que es mou en el terreny del gènere epistolar. Només que li col·loquessis un encapçalament tipus Estimada Tal-tal: i que al final s'hi afegís una frase de comiat i el nom de la narradora, tindríem un sincera carta d'amistat i de necessitat de trobar sortides.

Fins la propera,

LLIBRE

Bona reflexió… comparteixo plenament aquests pensaments, no podem viure el dolor d'una altre persona, això pot arribar a fer més mal que el nostre propi dolor. És molt difícil ajudar a algú que pateix, més si aquest no és deixa ajudar... però bé, el que hem de fer és fer-li companyia i que sàpiga que estem allà si ens necessita.
m'ha agradat com expresses aquests pensaments, de forma clara i directe, com mantenint un diàleg.

una abraçada,
Jordi.