Burjassot

Un relat de: Morkai

La meua trista Burjassot,
on tinc solitud amb plaer,
i fruïx la meua pupil·la
veient la seua gent tranquil·la,
i el suau vol d'un borinot,
oblidat i sol al carrer,
cremant-me el dur sol al coll,
i també el d'un xiquet foll,
fora de nits de botellot,
observat per un trist feiner,
i per les senyeres amb blau,
perquè la pluja ja no cau,
perquè ja no vol creure-ho tot.
Estellés no fou mentider,
ensenyà a veure-la bé.
Si vol, pot ser bella també.
Però hi ha lluita pertot,
quan es veu pintat un carrer
amb blau o roig, tot és igual,
no suporta res més de mal,
ja que ella no és un torròs
i només demana que arròs.

Comentaris

  • Casualitat...[Ofensiu]
    F. Arnau | 05-07-2008 | Valoració: 10

    Avui per casualitat estava aquest poema teu a l'apartat de "Relats a l'Atzar". No sé si encara estaràs connectat a RC, però per si de cas, ací al poble del costat, on vaig nèixer (a Godella), estic jo, i valore les teues paraules com l'aigua de... del mes passat sense anar més lluny.
    Admire l'Estellés, que considere el meu veritable mestre, estime la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat que, encara que s'enrossinen, mai no podran manllevar-nos.
    Un abraç!
    ... I molta salut!
    FRANCESC

  • laura lara martin | 03-02-2006

    Vaja! no t'havia llegit, però tinc el costum de fuixar-me en els relats a l'atzar i en veure Burjassot, m'he quedat bocabadada! Burjassot, allà he viiscut, allà estudie la carrera que em porta el cap..... I m'ha fet gràcia llegir el teu poema amb aquest nom!

    Sembla que vaig descobrint la gent de València! ;) m'alegre

    Besets

l´Autor

Morkai

8 Relats

13 Comentaris

10816 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Era març, i enmig d'un dia de festa, de falles i xurros pels carrers d'una València desperta, plena de colors i xiquets, vingué al món un rosset, dormint malgrat tot.
Quan obrí els seus ullets blaus, ja hi havia nascut, davant l'esguard d'una família que l'esperava. I allí era jo.
El mateix dia que nasquí va marcar el meu arrelament a la meua terra i a la meua llengua.
Escric des dels sentiments i per als sentiments, res més.