bum-bum!

No obris els ulls...
i veuràs
tempestes de sabó de blanques
onades,
i bombolles de rialles,
puntes de cabells tallats sota la lluna
en la platja,
mal-lucs verdosos adormits
sobre la gespa,
peus amb bullofes de tant perseguir
estrelles.

No obris els ulls...
i veuràs
troncs d'arbres plorant cors, promeses
i paraules,
i un got i un glop i un manyoc
d'interrogants de dubtes
que et salven de decisions
arriscades
i espelmes d'absència apagades.

No obris els ulls...
i veuràs
parets de vellut intens que et palpen
i sentiràs
el bum-bum de música de baixos
que pugen, entren, envaeixen,
sonen i ressonen
i desperten neurones de desig
al bell mig...
trèmules cames.

No obris els ulls...
i em veuràs a mi,
sense cara,
al teu costat,
com rosada de cervesa suada
que es fon en tu
i baixa avall,
gola avall,
més avall,
bum-bum,
i besa la teva ànima.

No obris els ulls...
i somia encara.