Buits

És aquest, al meu parer, un poema ple d’imatges suggeridores, tan i tan ple que, tot i sense l’acompanyament de la imatge, permetria la representació mental de l’escena que al.ludeix, o a una altra similar amb la mateixa capacitat d’impacte visual i emotiu.

Parla, vers a vers, de la solitud i la indefensió de l'individu en mig de la ciutat deserta de calidesa, de companyia, d’empatia, en la qual qualsevol pot arribar a ser víctima de l’aillament, dels malsons, de la mort... com un esperit que agonitza en mig del fred que suposa l’abandó dels altres i d‘un mateix.

En resum, un poema impactant el que has escrit, Núria!

T’envio una abraçada càlida per a què et faci una bona estona de companyia,
Unaquimera

ric en llenguatge i contingut

gràciess pel teu contacte i perdona el retard en contestar però he estat uns dies en altres cabòries, espero tornar a agafar el ritme a RC aviat
abraçada mataronina
joande

Per com impressiona els sentits en llegir aquest poema colpidor, impactant i escruixidor.

Tens molt de talent, Núria, i ho demostres en els teus poemes en els que destil·les tota la teva sensibilitat i el teu "savoir faire".

No deixis mai de deleitar-nos amb els teus peoems i relats.

Una abraçada

Un poema molt ben trobat, mirant la imatge pots sentir la sensació de temor, desasosec i rendició del teu personatge. L'has encertat Núria.

Una forta abraçada

Versos curts, però de gran potència; crus com la vida mateixa.

Dius que tu has vist buidor on d'altres autors han vist bellesa, però t'haig de dir que la teva interpretació em sembla la més encertada, la que recull amb més objectivitat la perspectiva i el color del dibuix. Aquesta és la impressió que vaig tenir de seguida que vaig llegir el poema en el repte.

Et felicito, Núria, per haver sabut ser fidel a una imatge proposada, i per saber expressar amb paraules tan colpidores el sentiment que et va fer arribar.

Escrius de meravella, Núria!

Una abraçada molt forta,

Pilar