Buit

-Han d'estar per aquí! En Ramón els va veure ahir mateix! - la Laia semblava una mica desilusionada- No poden haver desaparegut sis gatets amb la seva mare…!
La Laia es va girar esperant trobar la seva amiga just darrera seu i tant decebuda com ho estava ella.
-Mabel! Què fas allà? Que els has trobat?- amb una espurna d'il.lusió a la veu, la Laia va anar corrents fins al munt de runa on la Mabel estava ajupida, mirant amb curiositat.
La Laia es va ajupir també i va mirar al mateix lloc on la seva amiga mirava.
-Però si sols es un pot de vidre. I a més està buit..- la decepció de la nena es podia notar.
-Si… buit- va contestar la Mabel, mirant a la Laia amb curiositat per després tornar a observar aquell pot.
-Bah!... Haig de tornar a casa abans que els pares o si no em tornaràn a castigar. Demà li cantaré les quaranta al Ramón per mentir-nos.
-Aha.. - va contestar la Mabel mentres allargava els braços per agafar el pot de vidre.
Era un pot normal, com els que s'utilitzen per a fer confitura. Amb una tapa de rosca de color gris, una mica brut per haver estat ves a saber quant temps en aquell lloc a l'intempèrie. La Laia va notar amb curiositat que la tapa estava tota plena de foradets.
-Que fas? Per a que el vols?
-Uhm.. Es maco.. M'agrada..-
- Ja.. Bueno.. Jo haig de marxar.. Ens veiem demà a classe- La Laia va dir mentres marxava corrents atravessant el solar cap a casa seva.
-Si.. Fins demà…- L'altra noia va contestar absent mentres seguia mirant el pot de vidre al que donava voltes a les seves mans.

-La Mabel ja dorm- va anunciar en Toni mentres entrava a la cuina on l'Eva netejava els plats del sopar-S'ha adormit abraçada a un pot de vidre.. I m'explicava que a dintre hi havia una crisàlida d'aquestes de les papallones.. T'ho pots creure?
-Si, porta un parell de dies que no es separa d'aquest pot. Però està buit. Avui l'he agafat i l'hi he netejat per dins i fora. A saber d'on l'havia tret-
-Buit? Ostres.. M'ho deia molt convençuda. Però no m'ha deixa't veure'l. Vols que parli amb ella demà?
-No, deixa-la fer. Serà una mena de joc. En uns dies trobarà alguna altra cosa amb que jugar i se n'oblidarà.

La Mabel estava tota sola a casa, sentada en una cadira del menjador, movent els peus que no arrivaven a terra, amb la barbeta sobre la taula i amb els braços estesos sobre la taula. Es mirava el pot de vidre que havia agafat feia una setmana al descampat del costat de l'escola. -Com pot ser que ningú vegi la crisàlida que hi ha dins? Sóc l'única?- es preguntava.
La crisàlida havia anat canviant durant els dies que feia que tenia el pot i havia passat d'un to marronós més fosc a un de més clar, fins i tot una mica transparent, doncs a vegades es podia veure com a l'interior es movia alguna cosa. La Mabel tenia fins i tot la sensació que per la nit s'il.luminava seguint un ritme semblant a un batec. Però no n'estava segura.. Potser s'ho estava imaginant tot plegat.

La Mabel i el Toni tot just arribaven de comprar quatre coses al supermercat, i estaven buidant les bosses a la cuina, on l'Eva estava preparant el sopar. De cop i volta un soroll de vidres trencats i la fugida desesperada (i una mica cómica, tot s'ha de dir, mentres relliscava pel parquet de la casa) del Neko, el gat rós i sobrealimentat de la família, els va fer anar cap a l'habitació de la Mabel.
Es van aturar a la porta, mirant el munt de vidres trencats que hi havia al terra de l'habitació, però sobretot la papallona que hi havia a sobre. El silenci es va fer en l'habitació, com si les paraules poguessin espantar a aquella criatura i el temps va semblar com si es pares. Uns colors impossibles en decoraven les ales, seguint uns patrons que anaven variant a poc a poc, gairebé de forma orgànica i donant-li una mena de llum pròpia.
-També ho veieu, no?- La veu de la Mabel va trencar l'encís i el temps va tornar al seu ritme normal.

La papallona va començar a moure les ales, i després d'un parell de moviments temptatius es va enlairar. Les ales seguien tenint aquells colors fantàstics i veure-la volant feia que els canvis de color i dibuix fos fins i tot hipnòtic. La papallona va donar un parell de voltes per l'habitació i es va dirigir cap a la finestra, tot i estar tancada, va atravessar el vidre com si no hi fós i va desaparèixer en la foscor de la nit.