Buit a l'interior.

Vaig passejar tot i escoltant com repicaven les veus de les onades. Vaig passejar tot i sentint l'aire pur i fresc que jugava amb les meves galtes.
Vaig contemplar els estels durant hores i hores fins que la nit es va fondre. Vaig veure passar en un instant milers de moments que no recordava.
Vaig jugar amb els núvols i amb la sorra entre els meus peus. Vaig dibuixar mirades a l'horitzó i les vaig barnissar amb la llum del Sol i la intenció de fer néixer noves emocions.
Vaig sortir al carrer vestida d'un somriure elegant i el vaig propagar per poder compartir alguna cosa insignificant però força intensa alhora.
Vaig comprendre que tot sense tu havia acabat. Em vaig adonar de que res del que faig val la pena si no ho comparteixo amb tu. Vaig adonar-me massa tard de que sense tu els moments no es teixien amb un somrís innocent, de que sense tu la meva vida no era plena, perquè la plenitut la vas aportar tu. Perquè realment la plenitut eres tu.