Buidor

Un relat de: M

Són les tres i trenta-cinc de la matinada i no puc dormir. Crec que he entrat en un bucle del que m'és completament impossible sortir. La buidor envaeix cada racó del meu cos i la meva ment. S'ha obert un abisme dins meu i estic a la vora del penya-segat procurant no caure, de puntetes i equilibrant-me amb els braços, com si d'un moment a l'altre hagués de desaparèixer precipici avall sense fi. Ni tan sols sento bategar el cor, incomprensiblement he perdut tots els òrgans i sentiments i sóc un contenedor d'ànima buit. Sense ni un sospir de somnis, il·lusions o qualsevol sentiment o sensació. Ni tan sols un petit rastre que m'ajudi a entendre què m'ha passat durant els últims anys.

Comentaris

  • m'agrada[Ofensiu]
    rober | 17-06-2018 | Valoració: 8

    m'agradat molt la frase contenidor d'ànima buit.