Buidar, buidar, buidar

Un relat de: Sanke85

Necessito buidar...
tot el que em martiritza...

Necessito buidar,
del meu cos,
totes les llàgrimes,
que encara ara,
he de vessar,
per TU...

Necessito buidar,
la meva ànima,
de tan sofriment,
de tantes penes,
de tanta tortura...
psicològica...
creada per mi i
per aquells que m'intenten ajudar...

Necessito buidar,
les penes,
els records,
sé que no és bo,
mantenir-me de records de coses que...
sé que no tornaràn a passar...

Necesito buidar,
els meus records,
on hi hagi,
un TU i un jo...

Comentaris

  • Anims poc a poc.[Ofensiu]
    eternasomiadora | 25-05-2005

    Ja no se que dir-te que no tagi dit ja, m'agradaria poder ajudar-te pero no hi puc, et convido a que t'animis se que es dificil, pero no m'agrada veure't trist, somriu a la vida i ja veuras com ella et somriura i d'aqui un temps els teus patiments seran compensats i seran nous temps de joia els que vindran. Al poema com sempre saps trobar les paraules exactes per reflectir els sentiments perfectament. Petons i anims somriu poc a poc. Per cert moltiiiisimes gracies x tots els teu comentaris!!!

  • Doncs has trobat...[Ofensiu]
    Pluja | 24-05-2005

    una manera, i pot ser no l'única... però escriure ho és!

    No deixis mai d'escriure el que sents!