Buida sense motiu

No sé què em passa. No entenc res.
L'única cosa que sé és que ara m'agradaria sortir al carrer, córrer, cridar, i anar-me'n lluny (molt lluny) fins el camp. I tombar-me damunt la terra, i plorar.
Plorar sense raó.
Plorar sense ganes.
Plorar sense saber per què.
Plorar i no poder deixar de fer-ho.
Plorar i oblidar tots els problemes que no conec ni jo.
Plorar, i netejar la meua ànima amb les llàgrimes.
Plorar, i tornar a començar de zero.
Plorar, i començar alguna cosa, sense saber què.
Plorar... Plorar.
Per què vull plorar?
Ets tu? No, tu no ets el problema.
Som jo? Som massa poruga per mirar-te als ulls i dir-te qualsevol cosa? Sí. Perquè no ho sé fer. No sé mirar la teua cara quan sé que existeix la possibilitat que ho vegis. No sé trencar les fronteres que existeixen entre nosaltres dos per dir-te qualsevol estupidesa i poder-te conèixer. No sé fer res.
I tampoc sé demanar a ningú que m'ajudi. No sé demanar a ningú que m'ajudi a conèixer-te. No sé demanar a ningú que m'ajudi a superar-ho.
A superar això que mai no ha existit.
A superar els sentiments que potser mai no he tengut.
No vull fer res. No vull fer res més que estar tota sola. Però necessit a algú. Necessit a algú que em tregui t'aquest pou de dolor.
I aquell algú potser hauries de ser tu... Però he de creure que no, que pot ser qualsevol persona, que amb ajuda ho aconseguiré...
Necessit una motivació. Alguna cosa que m'animi a seguir endavant. A no llançar-ho tot per la finestra, inclosa jo.
Necessit una il·lusió.
Necessit enamorar-me. Enamorar-me de veritat. I enamorar-me d'algú que, almenys, sàpiga que existeix.
No et culp per no saber qui som. Seria estúpid, tenint en compte que no he fet res per canviar-ho.
Simplement voldria... No ho sé... Voldria... Voldria llançar-me des d'un penya-segat a la mar, i sentir l'aigua en els meus peus, en la meua panxa, aen el meu cap, en les puntes del meu cabell... I nedar... Nedar mar endins, però sense allunyar-me massa. Perquè per molt que necessiti un canvi, aquesta illa és l'única cosa que tenc, i que mai em podran llevar.
Estic boja. Estic boja i som inútil.
No sé omplir el buit que és la meua vida.
No sé fer res.