Buganvíl·lies blanques al cabell

Un relat de: Lavínia


Aquell estiu la mare em va deixar amb els meus avis a Palamós. Eren unes vacances diferents en diversos aspectes: els pares ja no estaven junts, s’havien separat a l’hivern, i la casa del davant de la nostra havia estat llogada a uns suïssos. Un matrimoni jove amb una nena d’uns deu anys. El marit i jo ens vèiem després de dinar a les finestres: l’una era enfront de l’altra. L’home s’hi tancava a l’habitació per escoltar música, mentre, pobre de mi!, feia els exercicis de matemàtiques que m’havia indicat el professor de l’Acadèmia de Repàs on anava una hora, cada matí, de dilluns a divendres.
De primer, no m’agradaven gens els “concerts de la migdiada”, com en deia l’àvia, però després m’hi havia acostumat, sobretot, perquè els acabava amb El ratpenat de Johann Strauss i veia des de la finestra com la seva filla, rossa com un fil d’or, feia voltes i més voltes. Era una flor més a l'ampla eixida envoltada de testos de geranis i de buguenvíl•lies blanques.
El que més em va sobtar va ser el primer cap de setmana que la mare va ser a casa, vestida amb la camisa blanca i transparent que duia damunt del bikini va començar a fer voltes, com la nena, i la seva melena castany fosc voleiava. Semblava una fada. Encara m’havia quedat més parat quan l’home de la casa, que se l’havia quedat mirant embadalit, li va donar dues flors de buguenvíl•lies que ella es va posar al cabell. Després li va fer un petó a la mà.
Aquella nit la mare la va passar plorant fins que l’àvia va entrar a la seva habitació. Em vaig llevar i vaig veure com la bressolava com una nena petita mentre li deia:
─No vulguis arreglar ara, el que vas espatllar fa catorze anys. La vida fa voltes i ell ja no les pot fer amb tu, encara que la música sigui la mateixa.
Recordo que vaig pensar si algun dia la nena rossa amb dues buguenvíl•lies blanques al cabell voldria fer voltes amb mi al ritme d’El ratpenat.

Comentaris

  • El vals de la vida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-10-2011 | Valoració: 10

    Que gira i gira i gira i torna al mateix lloc, com el Born i tot allò que coneixem bé. Relat intens, tendre, amb una gran descripció de la psicologia dels personatges, dur, quotidià i transmissor d'una tendresa infantil de la protagonista. Els teus relats són molt especials, breus però que sempre em fan meditar amb un bon regust, com el del Rat penat o els valsos en general, l'alegria de la sensualitat. Una abraçada.

    Aleix

  • un bon relat que va...[Ofensiu]
    joandemataro | 19-05-2011 | Valoració: 10

    enllaçant els personatges a poc a poc, sorprenent al lector
    et felicito

    Per cert no sé si ja ho has fet però et convido a dues coses:

    1) A participar , junt amb els més veterans , els nouvinguts, els més joves, homes, dones, quitxalla... , al nou repte de minirelats( d'una llargària d'un full, per una sola cara , més o menys ) al fòrum de RC.

    Aquí et deixo l'enllaç on ho explica tot i on pots penjar el teu escrit:
    Rdm nº 1

    2) A llegir, si et ve de gust és clar, les últimes entrades que he penjat al meu blog. Els nous escrits : El Gran Sallent I Esquerda al granit

    T’hi espero .
    Gràcies per endavant
    Joan