Bufona

Un relat de: Marta Salvans i Solé

BUFONA

Estúpida intel·ligència humana
Saturada de compromís,
de cultura imposada
llaurada pel desencís.
Per què minvar l'alegria
cada dia que és present?
Que el teu clam no es torni afonia.
Alça't!, sense cap remordiment.

Perquè,

si vius i sents com una dona,
no et mostris diferent.
Manifestat com ets, bufona!
No escoltis la mala gent:

La que per plaer menteix,
o per estupidesa borina,
la que a si mateix no es coneix
i que la vessa quan opina,
la que mancada de sentiments
garla i mofant-se vomita,
sense tenir coneixements
ni experiències d'aquesta fita.

Creu-me i escolta si cal
les moixaines de l'amor,
el sentiment fraternal
i tot allò que dicti el cor.

Perquè,

dintre teu hi ha una persona
que vesteix molt diferent,
del que pugui pensar la gent;
no en facis cas bufona.

Marta Salvans i Solé

Comentaris

  • Bufona[Ofensiu]
    Mery_Chan | 13-08-2009 | Valoració: 10

    Avui me n'he adonat que me'l sé, ve sobretot l'últim troç.

    "Del que pugui pensar la gent, no en facis cas, bufona."

    No se n'ha de fer cas, de la gent, només d'aquella que t'estima i vol el millor per tu, la resta, com si no hi fos... La majoria de vegades, parlen perqué tenen boca.

    I això ho reflexes molt bé en el teu poema!

    Un petó de la Cristina xP

  • Arbequina | 10-09-2007

    Aquest m'ha agradat més. L'he trobat un molt bon poema.

    Salutacions de l'Arbequina.

l´Autor

Marta Salvans i Solé

7 Relats

7 Comentaris

7287 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60