Bufona

Un relat de: VEGETA

Marta,així es diu la meva filla,han sigut molts anys fins poder veure-la com una dona gran i madura,molts anys.
Quan era petita n'agafava totes les malalties,la seva mare i jo no saviem q fer,el metgedeia q la nena portava a sobre molt poques defences,nits senceres sense dormir,no la podiem veure així....era la nostra petita,bufona...la nostre petita.
Es va fer gran,nosaltres l'anavem a buscar al col·legi i ella es feia un tip de contar batalles i coses de la seva "senyoreta" i els seus amics.
Tot era perfecte,pero creixia,un dia va voler sortir amb nois....la nostre petita.....cada vegada volia ser-hi menys a casa,com passa el temps.........
La seva mare sempre es possava de la seva banda i la defençava dient-hi que era normal a la seva edat..........
La seva mare no entenia res ...no em va quedar mes remei que fer-la desapareixer,no sap educar a una noia petita,la meva Marta
Hi seras al congelador amb el pollastre i la carn,fa un estiu molt caluros,la xafugor sempre ha estat el teu enemic,ho faig per tu estimada meva,ara sere jo qui eduqui a la nena.
No Marta no pot ser veritat,vius molt bè amb mi per que vols anar-t'en de casa?.No voldras fer fora de la teva vida al teu pare nomes per un xicot que has conegut fa uns anys no?.....
Es clar que no filla meva,ja deia jo que aixo era nomes una malifeta d'adolencents.....vinga..................avui hi seras una estoneta amb la teva mare..........i a la tarda t'agafare del braç i anirem a passejar pel parc una estoneta......nomes del braç eh? la resta del cos la deixarem amb la teva mare,ella et va portar a dins seu,hi te dret.....la propera setmana sere jo qui et porti a dins meu,per que no trobis a faltar mai mes al teu pare ell sempre hi sera amb tu....pensant-m'ho bè.......tambè estimo molt a la teva mare....les dues formareu part del meu cos,tots serem un,per sempre mes.
Un petó a la galta estimada Marteta,buffffffff estas molt freda avui,possa't aquesta manta filla meva,t'estimo.

Comentaris

  • Arbequina | 10-10-2007

    Trobo la proposta d'aquest text - un monòleg interior en el que es dedueix la història, força esfereïdora - molt atractiva i, donada la dificultat, inclús valenta. En termes generals, considero que te n'has sortit.
    Ara bé, hi ha una pila llarga de peròs. El cas és que, almenys, són peròs que, de tindre's en compte, crec que poden fer millorar molt l'aspecte general de la teva escriptura.
    Primerament, les errades ortogràfiques. A quasi tots se'ns escapen, però aquí n'hi ha massa.
    Tema comes: es sol deixar un espai abans de seguir amb la frase després de la coma.
    Pronoms febles, no estan massa ben emprats (això és opinió personal).

    La resta la trobo bastant afortunada. Potser em caldria, és extensió del text.

    Una abraçada.

    Arbequina.

l´Autor

Foto de perfil de VEGETA

VEGETA

17 Relats

14 Comentaris

17069 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
PETITA HISTORIA D'UN CATALÀ A MADRID
SILVERI GARCIA ROJAS

silverio.garcia2@gmail.com