Bruta

Em va destrempar a l'instant. Tot havia anat d'allò més bé fins que es va treure aquelles calces que semblaven haver sortit del cubell de les escombraries d'una parada de peix després de passar-se un matí sencer a ple sol.
Ja feia estona que m'arribava al nas alguna cosa extranya, però mai hagués pensat que una noia tan bonica, tan fina, i amb aquells ulls tan vius i tan verds, pogués guardar entre les cames tanta quantitat de deixalles en estat de putrefacció.
Jo estava estirat al llit completament despullat fent-me una palla, mentre obserabava com s'anava treient la roba. I quan es va quedar amb les calces a la mà, tot fent-les girar amb el dit i fent córrer l'aire, em van venir ganes de tapar-me el nas. De fet ho vaig fer. Vaig deixar de tocar-me la titola, em vaig incorporar una mica, i em vaig tapar el nas i la boca amb les dues mans. Era insoportable.
Ella, amb una rapidesa extraordinària, va llençar les calces, i amb un salt es fotia damunt meu. Estava completament excitada i embogia per moments. Donava voltes amb el cap mentre agafava la meva polla per llepar-la i posar-se-la a la boca, donant-me el seu cul i el seu cony de figa perquè jo fes el mateix.
No podia respirar. I encara que no ho fes no podia treure'm de sobre aquella fortor que s'havia instal.lat dins el meu nas.
M'anava refregant tot el cony obert pels morros, deixant un rastre enganxós i espès que no feia sinò augmentar els meus fàstics.
Em sentia impotent i no podia treure-me-la de sobre. No tenia forces. Aquell cony pudent m'havia deixat mig estabornit. Tant de bo m'hagués desmaiat i no hagués tingut de soportar la seva mirada que semblava que em fes l'ullet cada cop que s'acostava mostrant el seu interior ple de lleganyes. Tant de bo no hagués anat tan de pressa a despullar-me i axí que hagués ensumat la primera flaire, hagués marxat de casa seva.
Vaig notar com em pujava alguna cosa cap a la gola. Em va venir una mena de salivera acompanyada d'unes convulsions. No vaig tenir temps de res. En dos segons sortia per la meva boca el resultat de tant de fàstic, empastifant-me el pit i el coll, i esquitxant el causant de tot allò. Ella ni s'en va adonar que jo havia vomitat, ni tan sols va parar el seu moviment, engolint per dalt i per baix.
No sé si l'acidesa del meu vòmit, o un pèsol que va xuclar amb una de les seves refregades, o tot plegat, van tenir a veure amb aquell xíscle. Com si l'estiguessin matant, cridava de plaer com una boja, sense que jo hagués llepat, i encara menys menjat, aquell cony fastigós.
En acabar, va agafar les calces de damunt el llit i se les va posar. Em va mirar com dient perquè collons no trempava, i sense cap paraula em va convidar a marxar. Cosa, que sense dir-li, li vaig agraïr.
Al cap d'uns quants dies, un bon company meu, tot i sabent per boca meva el que havia passat, no va fer escarafalls a l'hora d'anar a casa seva havent sortit de copes. M'havia dit que era del tot impossible que una noia tan bonica i tan fina, i amb uns ulls tan vius i verds, fos tan bruta i tan porca com jo li assegurava. Que segurament exagerava. Que totes les figues fan més o menys pudor d'alguna cosa, però que quan t'hi poses, fins i tot les trobes bones.
Quan van arribar al pis de la noia però, es va esperar assegut als peus del llit mentre ella s'anava treient poc a poc la roba. Primer la samarreta amb acompanyament de ball de malucs. Després els sostenidors, que van anar a parar a terra mostrant dos pits perfectes, amb els mugrons erectes. Els pantalons van anar avall en un tres i no res. I quan ell estava completament trempat, a punt d'abaixar-se els seus, va veure com ella jugava amb la goma de les seves calces, bastant brutes pel què podia veure i començar a ensumar, i es va esperar un moment.
La noia va anar baixant suaument les mans per les ciuxes, emportant-se les calces cap a vall, i mostrant una figa sense pèl. Abans d'arribar a l'alçada dels genolls, una cosa cridava l'atenció entre els plecs de les calces. Una cosa verda. Un pèsol. El pèsol.
Sense pensar-s'ho dues vegades, destrempat del tot, corrent com un desesperat cap a la porta, va abandonar aquell pis buidant el contingut de l'estómac al replà.