Bruixa

Un relat de: Magdala
Va dir-me que era una bruixa i no vaig fer-li gaire cas. Ni tan sols ho vaig prendre seriosament, va passar en la conversa com si no res. Jo m’estava enamorant tant que no parava contes en els detalls que no em semblaven importants. El to de la seva veu m’importava. L’entusiasme al olorar la gespa. Les ganes de riure al vespre després de tot un dia treballant.
Vam estar plegades tot l’estiu i hauria allargat les estacions si hagués tingut la seva màgia, només perquè no se’ns acabés el temps de l’encanteri.
Esmorzàvem plegades un suc taronja que em feia acabar fins al final cada matí, amb els seus ulls marrons vigilant els meus llavis, mirant com m’empassava tot el líquid que havia preparat especialment per mi mentre jo somiava amb unicornes i onades de color esmaragda.
Als vespres sortíem a flotar en les aigües quan la marea alta feia arribar la mar fins al final de la platja, i quan les mirades dels curiosos ens deixaven soles ens agafàvem les mans i m’enlairava amb un vent salat, fins que viatjant dins d’un remolí apareixíem amb els llavis enganxats al sofà del nostre apartament.
Quan els dies van minvà i la foscor apareixia a les sis de la tarda vam deixar la costa per tornar a la ciutat. El meu curs a la facultat ja havia començat i ella va insistir-me perquè no deixés els meus projectes. Ja feia un parell de setmanes que havia substituït el suc taronja del matí per un altre de color llimona i havíem deixat d’enlairar-nos amb el remolí salat, però jo ho vaig atribuir al fet que l’aigua començava a refredar-se. Potser era jo que havia començat a notar-ho.
Els meus somnis havien desaparegut i de matinada la sentia remenar les seves pocions, distreta amb les estrelles, amb la mirada perduda lluny de la nostra finestra. I va arribar un matí en el qual ja no va mirar-me els llavis mentre bevia, només va fixar-se en el got, per quedar-se convençuda que jo l’havia buidat.
M’hi vaig acostumar després d’unes quantes setmanes a agafar altre cop el metro tota sola, i a comprar el sopar tot i que sabia que possiblement el seu es quedaria intacte al plat, o que s’ho menjaria entrada la nit, quan sigil·losa arribava a casa després de les seves voltes solitàries enlairada dins dels remolins.
Un dissabte no vaig trobar-me el suc sobre la taula. Ella dormia després d’una nit fora de casa, i la seva jaqueta, tacada amb gotetes taronja, feia olor de mar. I vaig llepar-me els llavis mullats de llàgrimes salades que van rajar tot el matí, recordant aquell temps d’encanteri.

Comentaris

  • Encanteri[Ofensiu]
    Magdala | 07-01-2017

    Gràcies pel teu comentari. He volgut transmetre la màgia de enamorar-se. Cert que de vegades és trist, quan aquesta màgia deixa de sentir-la un abans que l'altre. Però val la pena passar la tristor, son emocions que mereixen ser viscudes. Molt feliç que t'hi hagi agradat.

  • Trist[Ofensiu]
    S.Wulff | 07-01-2017 | Valoració: 9

    Tris i romàntic... Fa sentir i recordar desamors viscuts, transmet passió i emoció. Felicitats!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Magdala

Magdala

14 Relats

41 Comentaris

1923 Lectures

Valoració de l'autor: 9.39

Biografia:
Hola, em dic Magda
Vaig començar a escriure fa una pila d'anys, després de participar en uns tallers d'escriptura creativa, encara que la meva afició venia de més enrere.
Tant se val. Un dia vaig decidir deixar-lo. Vaig pensar que mai no escriuria com els autors que m'agradava llegir, els autors que feien sortir màgia de les paraules i em segrestaven el pensament amb les seves històries.
Ha passat molt de temps i moltes vivències, i ha arribat el moment en el qual, amb molta humilitat, torno a deixar que les paraules surtin lliures, i incontrolables de vegades, i vagin fent i desfent al seu aire, per pur plaer.
Disculpareu de vegades les meves expressions de castellano-parlant en procés d'aprenentatge.

lomomagda@gmail.com