bruixa negra

em corre per les venes,
la sàbia d'una fada,
em crema per les venes,
màgia de bruixa negra...

i de nit en caure el sol, quan tothom dorm,
el teu record m'escalfa el cor i em crema el cos,
els teus ulls miralls del cel, el teu cos fruit de l'infern,
el teu somriure el paradís i els llavis el fruit prohibit.

i viuré sota la lluna si el teu regne és la nit
o faré caure els estels si el que vols és un matí,
per tenir la teva pell vendré la meva a Llucifer
per posseir-te una nit més cremaré al foc etern...

el teu cos, dansant així m'encén el foc,
la passió, el teu goig, amarant-me de suor,
el teu cos calent, movent-se al ritme del vent,
afrodita del desig, que no s'acabi aquesta nit.

... que no s'acabi aquesta nit, sigues tu el meu destí
... que no es refredi el paradís, del teu ball prohibit.

i al ritme de la tempesta revoltant-me dintre teu
i al ritme de la rosada compartint el firmament

però en despertar al matí, l'astre rei no pot omplir
el buit deixat en mi, pel record d'aquesta nit!
em corre per les venes, la sàbia d'una fada,
em crema per les venes, màgia de bruixa negra!

i viuré sota la lluna si el teu regne és la nit
o faré caure els estels si el que vols és un matí
per tenir la teva pell vendré la meva a Llucifer
per posseir-te una nit més cremaré al foc etern

i al ritme de la tempesta revoltant-te sobre meu
i al ritme de la rosada separant-nos sols la pell
i al ritme de la tempesta explotant a dintre teu
i al ritme de la rosada... palpant amb els cors el cel.