Brownie de xocolata

Un relat de: chimay
La primera llum de l’alba s'esforçava a entrar per la finestra de l’habitació de l’hotel, el silenci era absolut i em vaig llevar. Vaig caminar descalç fins al lavabo i em vaig mirar al mirall. Tot i tenir consciència de mi mateix, no em vaig reconèixer, la imatge projectada no es corresponia amb el que recordava de mi.
Ella dormia encara, sense roba, amb el fi llençol blanc tapant-li l’esquena i poc més. Li agradava dormir fins al migdia, els matins li havien semblat sempre confusos. M’hi vaig apropar amb cura, estava estirada mig de costat, devia somiar profundament per mantenir una posició tan estranya. Li vaig tocar els llavis, els va entreobrir però no es va despertar. Vaig passar-li la mà per l’ esquena, sobre el llençol, i al anar acariciant la columna l’anava destapant, fins quedar nua completament.
Era estiu i el seu cos lluïa un bronzejat suau però brillant, els seus pits es mostraven blancs, donant una sensació morbosa de fruit prohibit.

La primera vegada que la vaig veure era un d’aquests matins confusos, ens vam trobar no consecutivament a la cafeteria, a l’ascensor i finalment al carrer, ja ben entrada la tarda. La vaig convidar a berenar un brownie de xocolata, i va acceptar sense masses miraments. Posteriorment esbrinaria la seva debilitat per aquest pastís, de vegades em pregunto que hauria passat si l’arribo a convidar a un simple croissant. Al tercer berenar la vaig dur a casa, vam pujar les escales quasi corrent, jo li vaig agafar els malucs i ella em va mossegar l’espatlla esquerra. Vam fer l’amor al rebedor, entre el comptador de la llum i la tauleta de benvinguda.

La volia recordar així, amb els ulls tancats, la seva darrera mirada se m’hagués clavat durant massa temps. No la vaig tornar a veure, vam decidir acomiadar-nos en aquella habitació. Cap dels dos no creia en l'amor etern i no esperàvem comprovar-ho en les nostres carns.
Em vaig vestir i vaig baixar les escales molt de pressa, vaig agafar el cotxe i vaig conduir fins que ja no vaig saber tornar.


Dos anys després.

Avui l’he tornat a veure, jo era assegut al metro i ella estava dreta, d’esquenes, xerrant amb un home. Tot i haver-la vist equivocadament en nombroses ocasions durant aquest temps aquesta vegada no hi havia dubte. De tant en tant girava el cap i podia percebre el seu perfil, el seu nas més aviat llarg, els seus llavis hàbils, i les galtes rosades. He dubtat entre sortir corrents o anar a besar-la davant de tothom. Finalment no he fet cap de les dues coses, m'he quedat immòbil, fins que ha baixat a Arc del Triomf. La resta del trajecte m’he quedat rememorant la nostra història com si d’un tràiler televisiu es tractés, i podria haver-me penedit de moltes decisions preses si no fos perquè ja fa temps vaig decidir no qüestionar mai el passat.
Al sortir he entrat en una fleca i m’he quedat absort observant uns brownies de xocolata, de color negre carbó i textura melosa. La dependenta, una noia morena d’ulls negres i vius, còfia de pastissera i somriure picaresc m’ha assegurat que mai a la meva vida he provat res tan deliciós.

Comentaris

  • delicat i sensual...[Ofensiu]
    llentisclina | 17-08-2011 | Valoració: 10

    M'encanta el tacte amb què has escrit cada paraula... Paraules exactes que aconsegueixen despertar la curiositat arran d'un erotisme delicat, implícit..
    Una bona via per fer treballar la imaginació..
    Et convide a llegir "maduixa", un dels meus relats. Potser, ambdòs es basen en la dolçor.