brollant suaument

Un relat de: Urkc-Eduard
I guaito.....
Guaito i veig....


Abans que el pilot automàtic s'activi.
Abans que aquell tàlem ,
mestre de la definició i classificació es desperti
Veig més eixampladament

No sols amb els ulls
guaito amb tot el meu cos
íntegrament m'aboco

I veig el que hi ha darrere
De cada petita cosa
En tota la seva totalitat
Veig tota una història latent mutant


Un arbre....

Veig aquella llavor atrapada
En la foscor de la terra
Petita,esguardant, pacient
Planera, sense mestres ni instrucció

Aquella llavor que anat
nodrint-se amb l'aigua
oberta i permeable als elements
brollant amunt calmosa

I veig com anat alçant-se
En jorns de pluja, tempesta i fred
I s'ha fet fort, altiu i formós
En albades brusents, d'escalfor i llum

Sense esventegar-se ni dessecar-se
Indomablement i indolentment
sense colltorçar-se per futurs incerts

Guaito tanmateix branques, fulles
flors i fruits que amorosament regala


I com hi han niuat
Aquells pardals que canten mentre flaquegen
Aquelles cuques, que empapallonaran
Aquelles resines que en flairaran


Em conta fil per randa la seva essència
I m'enamora sa fragilitat i senzillesa


El veig i em veig
humil guaito embadalit
l'encisadora saviesa natural
que em crida a ella inexorablement

Comentaris

  • Tot ulls...[Ofensiu]
    Nil | 27-03-2020 | Valoració: 10

    Rere d'aquest poema..., intueixo que hi ha una persona que guaita en les petiteses de la vida, que aprofundeix en el significat de les coses, que copsa i atrapa més ella d'on pot arribar la visió ocular de l'home. En definitiva veig l'home en la seva futura constitució sensorial, on tot el cos esdevé ulls. Salut, Nil.

  • Guaitar des de la llavor al cel, tota essència...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-03-2020 | Valoració: 10

    Subtilesa i tacte per a descriure un poema ple de tendresa a un món que vessa en els teus sentits... Total, un gran plaer de lectura, sobre el món que t'envolta els sentiments.
    Salutacions.
    Perla de vellut

  • Mirar amb tot el cos[Ofensiu]
    SrGarcia | 14-03-2020

    Amb el teu estil habitual, una mica altisonant. M'agrada aquesta identificació quasi panteista amb totes les petites coses: "el veig i em veig", l'exterior i l'interior. M'agrada aquesta qualitat de mirar amb tot el cos, de sentir la vida, no només amb els ulls.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: