BREVIARI D'UN EX DEIXAT DE LA MÀ DE LA SEVA DONA.

FEMINISME: Sóc feminist - feministu. Ho tinc molt clar. Vull viure a una societat on les dones tinguin els mateixos drets i deures que els homes. Vull viure en una societat en la que no es discrimini la dona. Vull una societat on el poder estigui compartit pels homes i per les dones. No és que m’agradin les dones – que, efectivament m’agraden més que els homes – és que em sembla una imbecil.litat el plantejament contrari. Algú vol realment una societat que malbarati el cervell i el cor de més de la meitat de la població? Algú vol un piano amb només la meitat de les notes? No te cap sentit.

Una altra cosa, és que m’agraden les dones femenines – no discuteixo el dret de cada dona a ser el que vulgui, però jo tinc el dret de dir com m’agraden les dones -. I no hi puc fer-hi més. Quan em diuen que la feminitat te a veure amb estendards de la societat patriarcal i que tomba i que gira, dic que, mira, jo no en sé tant però em continuen agradant les dones femenines. I quan em pregunten com són o deixen de ser les dones femenines per a mi em poso a la paret a pensar: com són les dones femenines per a mi? Pot haver-hi alguna dona que no sigui femenina? I em comença a rodar el cap i el Ple de seny que hi ha en mi em diu: tiu para d’escriure sobre això o et fotràs de peus a la galleda... Hi he de pensar més sobre el que és per a mi la feminitat. Ja hi arribarem.

No, no m’agraden les feministes agressives (que no sé si són femenines o no perquè hem quedat que encara no sé definir feminitat, però que suposo que sí perquè si són dones per definició deuen ser femenines, no?). Però no perquè siguin feministes, ni perquè no siguin femenines (?) sinó perquè són agressives. Tampoc no m’agrada l’agressivitat en les altres dones, ni en les altres persones, ergo del que estic en contra és de l’agressivitat i no del feminisme. No és cert que les dones feministes siguin especialment agressives o especialment dures. N’he conegut moltes de dolcíssimes, dignes del poema de Joan Fuster ""Criatura dolcíssima..."). Però la lluita és fa lluitant i ningú no els hi ha regalat res. I això cal tenir-ho molt present.


FEMINISTA (ODA)

Per a totes vosaltres amb una gran admiració.

Les princeses ja no són princeses,
han fotut un cop de mall
a la porta de la torre,
han omplert les fàbriques,
les universitats,
els tallers,
els palaus de justícia.
Les princeses ja no són princeses,
ja no són l’ornament subordinat
d’un rei capriciós i tirà,
ni el proletari del proletari:
han esdevingut
més fortes,
més intel•ligents,
lliures.

I, mentrestant, nosaltres,
pobrissons desorientats
aferrats als antics privilegis
que se’ns van esmicolant
ens obstinem en ser cavallers feudals
però elles ens saben dracs fràgils.
Ni guspires de foc
ni ales per volar més enllà
del sofà i la tele.