BREVIARI D'UN EX DEIXAT DE LA MÀ DE LA SEVA DONA. SEXE

SEXE: Per culpa de Pau de Tars i de l’Església Catòlica tenim una relació amb el sexe plena a vessar de prejudicis i ximpleries. Estic segur que Pau era impotent i que la majoria dels predicadors de la castedat leri-leri. Ser impotent és una desgràcia com una altra, però que et vulguin transformar en impotent quan tu no ho ets és inacceptable. O sigui que, sí, m’agrada molt el sexe. I tant. M’entusiasma. I tant. Déu ho ha volgut així, senyors mossèns...

El sexe amb qualsevol? Doncs no: amb el meu cas amb senyores. Amb qualsevol senyora? No. Només amb senyores lliures (les que no ho són, són avorrides) i intel.ligents (ídem). Cal que conflueixin amor i sexe? No seré hipòcrita i diré que cal per agradar a les senyores romàntiques, però el que sí que diré és que quan trobes una senyora lliure, intel.ligent, a la que estimes i que t’estima el sexe te una dimensió que s’eleva molt per sobre de quan no hi ha amor. Però no em feu triar entre sexe sense amor i amor sense sexe perquè em costaria molt. I, encara, hi pot haver amor de debò sense sexe? Jo crec que no. En canvi, el sexe sense amor és perfectament plausible i gratificant, tot i que, en el fons del fons, quan dues persones lliures tenen sexe és molt difícil que no hi hagi una mena o altre d’amor, no?

Els homes que no som guapots de mena tenim por no agradar a les dones per causes estrictament físiques i ens equivoquem: Carrie Bradshaw diu: “Els homes guapos mai no són bons al llit perquè no necessiten ser-ho. “ Fins i tot molts són gais (cosa que respecto totalment, només faltaria!). Nosaltres, els lletjots, venim de la banda contrària: sabem que hem de procurar ser bons al llit – i fora- per a que les senyores ens facin una mica de casa. No és cap tragèdia: intentar ser bo al llit és molt divertit i gratificant...Però no ens hem d’encaparrar i transformar el que és una festa en un examen, un joc en una obligació. Quan fem davallar el sexe a la necessitat de quedar bé, no és només que no entenem de que va, sinó que s’acostuma a quedar fatal.

No cal dir-li a una dona que la desitges, ella ho nota mil segles abans que ho notis tu. MENTIDAAAAAAAAA. Sí que cal dir-li a una dona que la desitges, no siguis burruuuuuuu!!!!!!! Ara, li has de dir amb prou poesia per a que no se senti una dona objecte (òbviament una dona mai no és un objecte i, per tant, troba denigrant ser tractada com a tal) però d’una manera prou clara per a que entengui que no aspires a fer-li de papà. I una obvietat de les òbvies: fins i tot les dones que no et desitgen, fins i tot les dones que no podràs assolir mai, fins i tot les dones que juguen a divisions de l’univers més recòndit al teu, els agrada sentir-se desitjades. Amb elegància, però els agrada. Per això els poetes...