BREVIARI D'UN EX DEIXAT DE LA MÀ DE LA SEVA DONA. SER (UN MATEIX)..

SER TU (MATEIX).

El psicòleg, així com aquell que no vol la cosa, m’envia a visitar ni més ni menys que a Plutarc a l’Oracle de Delfos. Ell – el psicòleg – em diu: “estigues tranquil, no esperis res, deixa que la vida flueixi, ets una persona que val la pena i, per tant, el millor consell que sempre siguis tu mateix.”

Però per a ser hi ha dos punts de partida: pensar que jo, faci el que faci, sempre sóc jo mateix i, per tant, el que m’ha dit el psicòleg no té cap sentit. Escolti: jo ja sóc jo mateix, fet i fet és una putada però no puc ser un altre.

Però no és cert. Tornem a Moustaki una vegada més:

“Je suis un débutant aux tempes qui blanchissent
Un beatnick vieillissant patriarche novice
Jardinier libertin aux goûts d'aventurier
Voyageur immobile et rêveur éveillé

Je suis de ces lézards qui naissent fatigués
Un optimiste amer un pessimiste gai
Un homme d'aujourd'hui à la barbe d'apôtre
Je peux être tout ça pourtant je suis un autre

Je suis toi je suis moi je suis qui me ressemble
Et je ressemble à ceux qui font la route ensemble
Pour chercher quelque chose et pour changer la vie
Plutôt que de mourir d'un rêve inassouvi

Avec eux je m'en vais partout où le vent souffle
Partout où c'est la fête et partout où l'on souffre
Mais lorsque je m'endors au creux des herbes hautes
Je me retrouve seul et je me sens un autre

Je suis venu ce soir la guitare à mon cou
Partager mes chansons et rêver avec vous
Crier d'une voix sourde toutes mes révoltes
Et parler de mes peines d'un air désinvolte


J'ai laissé au vestiaire un reste de pudeur
Pour mieux me découvrir devant les projecteurs
Et chanter les amours qui sont un peu les vôtres
Qui sont les miennes même si je suis un autre.

Georges Moustaki (“Je suis un autre”)

Ja veiem que la cosa és complica, el ventall que t’ofereix el teu ésser no és infinit –no pots esdevenir ni un arc de sant martí, ni un ós blanc, ni tant sols Richard Gere per anomenar tres éssers als que tinc una gran enveja – però el cas és que també és evident que pots ésser éssers diferents. Hi ha, per tant, doncs marcs: el marc del que és possible fer amb tu i el marc del que tu vols fer amb tu.

I és llavors que arribes a Delfos i saludes Plutarc. T’ensenya la inscripció: “Coneix-te tu mateix.” Cony, així no avancem: ja es veu que per a ser un mateix hom s’ha de conèixer. Però com és coneix un mateix? No és per això justament per això que anem al psicòleg que és el professional de l’ànima contemporània? No es el psicòleg qui m’hauria d’explicar les diferències entre el com sóc en aquests moments i com voldria ser en el futur per a treballar en aquest sentit?

Perquè en el fons el tema és aquest: deixar de ser un jo que no t’agrada per a passar a ser un jo que t’agrada. I això genera il•lusió i feina, molta feina.

I ara toca pensar-se a posar com vull ser en el marc del que puc ser. I ara toca construir una persona que m’agradi molt sense deixar de ser crítica amb ella mateixa i tant allunyada com sigui possible de la vanitat i la supèrbia.

En el fons aquest hauria de ser el meu veritable viatge a Itaca: del jo lleig, covard, confús, egoista i egocèntric al jo bell, valent, coherent, generós i obert. Un jo que sàpiga passar sense por al tu i jo amb una dona i al nosaltres amb la resta de la gent.