BREVIARI D'UN EX DEIXAT DE LA MÀ DE LA SEVA DONA.. PÀTRIA.

Un relat de: Tomàs-Maria Porta i Calsina
PÀTRIA:

En el meu cas, el moment de trencament sentimental, coincideix en un moment d’efervescència nacional. I és una putada perquè jo sempre he estat patriota, militant des de jove de moviments catalanistes que no podíem ni somniar que el país es plantegés de debò per cap pas seriós cap a la independència. I ara l’onze de setembre del 2014 és a la cantonada i l’onze de novembre, dia de la consulta, una miqueta més enllà i tu només penses en llepar-te les ferides i penses que la pàtria t’interessa i te l’estimes, clar, però que cada cop ocupa una part més subalterna. I hi ha moments que el compromís amb la pàtria fins i tot et destorba perquè tu voldries escriure poemes eròtics i et veus abocat a aportar el teu granet de sorra en forma de paraules per a l’alliberament nacional.

Penses en aquells versos de Georges Brassens:

“Et je vais mettre un point final
A ce chant salutaire
En suggérant au solitaire
D'en faire un hymme national.”

I penses que ets una persona estranya: feies himnes nacionals quan tenies parella i ara que no en tens sents que la nació i la pàtria t’interessen infinitament menys que les dones que t’interessen. Penso en un parell d’amigues fent top less amb una estelada i em sembla que em donaria pressa a que la insígnia pàtria rodolés per terra. No sé què diria en Brassens.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer