BREVIARI D'UN EX DEIXAT DE LA MÀ DE LA SEVA DONA. EGOCÈNTRIC.

EGOCÈNTRIC (SÓC): Sóc egocèntric, però he decidit lluitar amb totes les meves forces per lluitar de ser-ho. Visc convençut que el món, l’univers, Déu gira al meu voltant. És una malaltia. Una malaltia dolorosa, perquè quan tu estàs convençut de ser el centre del món qualsevol guspira de llibertat dels altres et molesta si no van en la direcció que tu vols. Tothom i tot s’ha d’adaptar a tu. Escoltar el teu discurs, sentir les teves gràcies, compartir les teves desgràcies. Tu no escoltes el discurs de ningú, no estàs obert ni a les seves gràcies, ni a les seves gràcies. Ni te les planteges. Tens prou feina fent el teu discurs i dones per fet que a tothom l’interessa per damunt de tot la teva vida. Això, com és natural, no facilita ni les relacions de parella, ni les relacions d’amistat, ni cap tipus de relacions. Ubicat al bell mig del sistema planetari els altres esdevenen satèl•lits que s’han d’adaptar a tu. I no és que no sempre no en tinguin ganes, es que la seva dignitat personal els hi ha de fer dir que no per ser ells. I tu ho trobes una injustícia, és clar, perquè havíem quedat que el sol només eres tu. I clar a qui se li acudeix- a banda de a Brel (“tu has deux seins comme deux soleils...”)- que puguin existir dos sols a un sistema planetari? I no és només això, és el que et perds, et perds la gran experiència de la igualtat – que no ha de ser només teòrica, un anunci dels nostres principis per tal de quedar bé amb nosaltres – sobre tot – i amb el món. Et perds la comunió amb tots els altres éssers, l’oportunitat que t’il•luminin amb la seva llum, que et pintin amb els seus colors, que et refresquin amb les seves ombres. Sí, sóc egocèntric, finalment me n’he adonat, però he decidit lluitar amb totes les meves forces per deixar de ser-ho. És molt important.