Breu

rao que tens.
Breu pero molt intens

Jo tampoc ho sé, si el propi baf que esborra és el de qui fa la pregunta. O és el propi baf que surt del glaç un cop se'l grava. I si el baf fos per dir-no que no cal la pregunta?

Joanalvol

I si potser no cal cercar a Dèu... i sentir-lo i trobar-lo a les cantonades o a les no cantonades.

És un breu punyent i provocador i m'ha enganxat.

i quan no calen més paraules, no cal pas posar-n'hi! De fet, la palla no aporta res, i sobretot en un poema. En aquest cas, el pensament és concís, i no cal dir res més.

Únicament una observació: "i el propi baf l'esborrava" és una frase en què el "propi" no sé (insisteixo: no vull dir que estigui malament, simplement és que no ho sé) si és correcte. Jo potser hagués posat un possessiu ("i el meu baf..."), i mira que hi tinc una mania, amb les possessius!

En qualsevol cas, ben trobat i no cal més!

Salut i lletres!

V.