Cercador
Breu repos
Un relat de: RemohUn breu repos, un descans per l'alliberadora. La que ho sent tot i ho estima tot.
Res en particular, d'esmentar o modificar. Vinga va, que els temps estan canviant! Doncs si l'avui ja és ahir, tot el que vàrem patir ja no és. Res, que tot és res, ni tu ni jo, ni res ni tot.
Amb tot t'estimo. I tot això és més que res del que te dit mai. Quan: 'no podré' tingui sentit. Quan apreciem el sentit de tot, de res.
Aferrant-me a res, sentint-ho tot en un gran silènci plè de res. Un grà de sorra apareix, sol. com si mai hagués estat allí. Els seus ulls s'obren fins als limits , 'el món és tant immens!'. Es sent com una vall gegant in-finita, no és capaç de captar els limits del seu univers. Les muntanyes es fan punt grissosos en mig de blau aclaparador. Tot és gegant i ell és molt petitó, incapaç de canviar ni una miqueta eixe món immens que trepitjava. El verd ho omplia tot a la infinitat dels seus ulls. No s'atrevia ni a imaginar què hi havia redera aquell cel opac. I ell pensava que era el centra de l'univers!
l´Autor
22 Relats
11 Comentaris
18890 Lectures
Valoració de l'autor: 8.86