Breu molt breu text d'amor

Un relat de: Lídia Casanova

Només som grans de sorra que el vent mou sense preguntar. Tornava en tren a casa i una parella que xerrava sobre la feina regalava aquella metàfora a les meves tafaneres orelles. Eren dos amics que es retrobaven després de molt de temps i un parell de divorcis. Potser tenen raó i a la vida tots som anònims però aquella nit dos grans de sorra als que jo podia posar cara intercanviaven mirades dolces ignorant la resta del món.

Comentaris

  • Crec que has triat [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 03-09-2008 | Valoració: 10

    la carrera adient perquè escrius molt bé.
    El relat és breu però profund i molt bonic.
    Jo també visc a Sant Boi.
    Una abraçada.
    Nonna-Carme

  • Senzillament[Ofensiu]
    annah | 02-09-2008 | Valoració: 10

    ... molt bonic!
    Som grans de sorra que el vent mou sense preguntar.
    Una metàfora sorprenent!
    No sabem mai amb qui o amb què ens podem trobar durantla nostra vida! Cal deixar-se portar pel vent i gaudir de cada moment!

    Molts petonets!

    Anna

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lídia Casanova

Lídia Casanova

7 Relats

20 Comentaris

7749 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em dic Lídia Casanova, sóc de Sant Boi de Llobregat i sóc periodista. Per mi escriure és dubtar, és buidar-me i és viure. L'única cosa que sempre em fa feliç.