Breu homenatge a l'etern Metall

L'èxtasi esclatà quan els quatre guerrers del so emergiren de la foscor per prendre possessió dels seus llocs enmig d'una nebulosa fosforescent. La llum del foc magnificava la figura dels paladins. Aclamats pels seus seguidors, es disposaren a iniciar l'assalt.
L'esclat brutal no es feu esperar i melodies poderoses envaïren l'espai.
Ritmes contundents prenyaren l'aire de notes enfollides que la multitud corejava a l'uníson.

La terra s'esquerdava sota la tempesta de distorsions infernals que vomitaven les guitarres.
Percussions delirants, marcaven un tempo enèrgic amb autoritat dèspota.
El baix, ferm i segur, envoltava aquell sàbat d'una aura obscura que estremia les entranyes dels assistents.
La música del metall penetrava els cervells d'un públic entregat. -Petits dimonis arrogants, embriacs de sons salvatges-.

Milers de feres embogides, encomanades pel frenesí del ritual sonor, dansaven infatigables amb els cabells al vent i els punys enlairats. -Esperits febrils abocant dolls d'energia a vessar-.

Càntics obscurs, incisius, -obscens missatges de ments perverses-, entonats per veus aspres i crits desfermats, brollaven de goles ampul·loses i s'elevaven per desplomar-se com pluja àcida sobre el recinte.

Finalment, quan la darrera nota s'escolà pels altaveus, la batalla de sons elèctrics s'aturà i el brogit retornà a la calma. Els guerrers s'esvaïren novament en la boira fosca que els emparava.

Les hordes de dansaires de l'avern abandonaven lentament l'indret i s'escampaven per la ciutat. Les seves ànimes restaren oblidades en el camp de batalla, tot corejant cançons immortals que s'enduia el vent de l'albada.