Breu assaig sobre la llibertat

Un relat de: allonsanfan

La llibertat

Introducció

La llibertat és un concepte molt ampli que pot englobar des de determinades concepcions mercantilistes a una completa llibertat religiosa. Així podem afirmar que al ser un concepte consubstancial a l'home és impossible definir. Per aproximar-nos al concepte de llibertat s'ha de recórrer a la dialèctica. Per tant, aquest marcat caràcter heraclitià marcarà tot el treball.
Un altre punt a tenir en compte és la llibertat que s'ha donat per enfocar aquests treball. El que he fet, han estat un seguit de breus reflexions sobre el problema de la llibertat.
En primer lloc he plantejat l'origen de la llibertat segons els existencialistes, penso que servirà com a eina per després tractar l'ésser i la necessitat de projectar-se a través de l'exercici de la llibertat. Tot seguit he introduït les reflexions de Francesc Torralba i he comentat la situació en l'actualitat del concepte llibertat i la seva materialització. Per acabar una petita conclusió sobre perquè estem condemnats a ser lliures i les conseqüències que se'n deriven.

L'existència i la llibertat

L'home existeix, des de el cogito cartesià no hi ha dubte. Per tant home i existència esdevenen parella immutable. L'existència és la manera de ser pròpia de l'home, l'home existeix, les altres coses són. Etimològicament, existència és ‘ser allà fora'. L'home és partícip de situacions imprevisibles que fan que la seva existència no tingui necessitat sinó possibilitat, això vol dir que l'home es mou en termes de possibilitat. Atenent al concepte etimològic l'home ha estat llançat a un món ple de possibilitats, on ell s'ha de desenvolupar condicionat per aquestes.
Abans però l'home per poder desenvolupar-se ha de poder escollir-se a si mateix, perquè ha estat ell al que han llançat a l'existència, ell és que ha d'autoescollir-se per poder afirmar que existeix. Per explicar-ho podem recórrer al cogito cartesià, diu: ‘Penso, doncs existeixo'. Qui pensa? La primera persona del singular. Aquesta primera persona del singular s'ha autoescollit autoafirmant-se.
D'aquesta manera l'home s'ha escollit a si mateix i s'ha fet capaç d'escollir totes les possibilitats que el món li ofereix o li condiciona, s'afirma doncs, que l'home per esdevenir lliure s'ha escollit a si mateix. Així l'home es fa a través de l'existència i valent-se de les coses que són i que ja estan fetes. L'home construeix la seva llibertat a partir de la seva existència.

L'ésser i la necessitat de projecció

L'existència planteja el problema del fenomen. Els fenòmens apareixen, no són. ‘L'ésser d'una cosa existent és la seva aparença'1 El fenomen implica que l'ésser tingui un clar caràcter dual; es troba l'ésser que apareix i l'ésser davant del qual apareix. És a dir, l'ésser que apareix i l'ésser davant del qual apareix. Per tant hi ha l'ésser que és en si i l'ésser que és per a si.
L'ésser que es en si és aquell que és el que és i no té possibilitats en el món obert. No és interior, no carrega cap negació, és tangible i opac, per tant, l'ésser en si és el que és i això és tot.
En canvi, l'ésser per a si mateix és la consciència, és allò que està subjecte a totes les possibilitats, s'enfronta al món i totes les seves variables, per tant, és la llibertat.
Aquesta llibertat es produeix pel desig de ser de l'home, pel desig de ser en si i per a si mateix. Aquesta és la necessitat de projecció de l'home. És a dir, de ser i d'escollir en la seva totalitat. Aquesta totalitat però és impossible i tan sols és una ombra d'allò que realment és per a si i per a si, Allò Últim. Això ens fa pensar que ens sacrifiquem per una creença en va i aquest és el sentit tràgic de l'home.

Miopies de la llibertat contemporània

Francesc Torralba en aquesta sèrie d'escrits sobre la llibertat ofereix una visió sobre l'estat del concepte llibertat en l'actualitat.
En línies generals afirma que la llibertat, un dels valors revolucionaris, prové de la concepció juedocristiana occidental imperant. Aquesta tradició explica que Déu atorgà la llibertat de ser a l'home, però que aquest en comptes de ser lliure s'ha dedicat a tenir llibertats. Aquestes llibertats són la de pensament, d'acció i la que pot semblar paradoxal, tenir llibertat religiosa. A més a més aquestes llibertats mecantilistes són, en l'actualitat, ús exclusiu de la pròpia persona, focalitzades i sense visió de conjunt. Aquí trobem una altra paradoxa actual, la llibertat per ser total ha de ser social, general, i en aquests moments no té cap visió de conjunt.
El ser lliure implica una reflexió intel·lectual que permeti alliberar-se d'allò que l'oprimia, per fer-ho primer s'ha d'adonar de la seva situació inicial i el perquè no és lliure el subjecte. A partir d'aquí ha de conquerir la llibertat que ha estat presa. Ser lliure de pensament implica ser coherent en allò que es creu i en allò que es fa. Per tant, implica un cert nivell de compromís i d'exigència.
En aquests moments ens trobem en la situació d'haver-se alliberat d'allò que conscientment sabíem que ens oprimia. Això vol dir que ens trobem sols davant el camp de possibilitats que és el món. Aquesta situació és angoixant i més ho és si hem d'afegir l'exigència de coherència que ens hem imposat per ser lliures. Aquesta por a la llibertat ens fa arrecerar-nos a la llibertat material actualment, així com a la completa submissió a Déu o a l'Estat en el passat.
Per altra banda també l'ésser humà té la necessitat de projectar-se a si mateix per arribar a la completa llibertat de l'ésser, aquesta necessitat es focalitza en la necessitat de transcendir que té l'home, la voluntat de que l'home sigui qui dona la vida a la mort, no la mort qui el ve a cercar. El problema d'aquesta necessitat ja l'hem explicat en l'apartat anterior.

‘Estem condemnats a ser lliures'

Aquesta afirmació de Jean-Paul Sartre (París, 1905-1980), a priori sembla que estigui en clau negativa. En canvi, Sartre a l'afirmar que estem condemnats a ser lliures també afirma que estem davant un món ple d'oportunitats que nosaltres mitjançant el nostre lliure arbitri podem escollir. Aquesta condemna pot ésser angoixant i desesperant per aquells que veuen la llibertat com a una càrrega, però també s'ha de veure com la capacitat que tenim els homes de fer-nos a nosaltres mateixos, d'escollir allò que creiem bo per a nosaltres en comptes de que ‘algú' esculli per nosaltres.
Amb aquesta capacitat de decisió que té l'home es pot arribar a la conclusió que escollir-se a si mateix és fer-nos lliures, en mesura que nosaltres triem allò que pensem que ens pot ésser beneficiós, ara bé, també hem de tenir en compte que la llibertat ha de ser col·lectiva i després individual.



Conclusions

Un cop fetes totes les petites reflexions anteriors, es pretén en aquest apartat arribar a alguna tímida conclusió sobre el gran tema de la llibertat. Com ja hem dit a la introducció la llibertat es mou entre dos pols oposats recíprocs.
En primer lloc la llibertat és un problema derivat de la pròpia existència de l'home. En aquest punt, l'home es troba sol davant un camp obert de possibilitats i ell ha d'escollir. Aquesta decisió no ha de ser aquella que reporti benefici individual sinó suficientment col·lectiu per gaudir als dos nivells, al personal i al social. Hem de ser conscients que som lliures i que aquesta llibertat no implica tan sols tenir, sinó ésser.
Per tant, som lliures nosaltres mateixos en tant que aquells que ens envolten ho són. I sobretot hem de ser conscients que som lliures i que aquest ésser lliure ens reporta tenir llibertat.
Finalment, la llibertat és allò que ens fa ser homes, és aquell mitjà pel qual ens realitzem i no ha de ser concebuda com una càrrega sinó com un do. Aquest do és aquell que ens fa donar nosaltres la vida a la mort, no és ella qui me la ve a prendre. Som i serem lliures fins aquest punt i mai hem de confondre la llibertat amb fer allò que ens doni la gana perquè llavors el que farem és atomitzar-la i individualitzar-la fins que perdi el sentit positiu i humà que la llibertat hauria d'haver tingut per antonomàsia

1 Una altra afirmació kantiana que la complementa: les coses són en si mateixes, i el que és ho és a través de l'existència de la seva aparença, per tant, l'ésser d'una cosa existent és la seva aparença.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de allonsanfan

allonsanfan

4 Relats

18 Comentaris

6965 Lectures

Valoració de l'autor: 9.17

Biografia:
Allonsanfan; un tipus prim però amb gana, mal ballarí, amb certes ambicions mundanes. Jacobí amagat, conspirador italià, cavaller soto il sole di Roma.