BRESCA

Sona el xiulet de la sirena, ja és l’hora de plegar. Els obrers deixen les eines i pausadament desfilen pel llarg passadís que els portarà fins a la porta de sortida. Abans d’arribar al llindar de la mateixa, una aparatosa màquina els escorcolla electrònicament. Res s’escapa d’aquells ulls robòtics. Els homes i dones que passen pel seu davant semblen notar com l’escorcoll arriba més enllà de la part física, tenen la sensació que també està escorcollant els seus pensaments.
Una vegada han sortit, els vehicles de transport que aporta l’empresa els durà fins a la gran ciutat. Fa temps que a dins de la gran metròpoli no hi ha vehicles particulars. - Tot és de tots! -Van dir quan "ELLS" van arribar al poder. - I sobre tot el planeta s’ha de salvar de la depredació del home! - Van ser ells els que van eliminar els dies de festa. Dies de festa, perquè? Tots els mals passaven quan les persones gambaven lliures per aquestes carreteres. El millor seria treballar i condicionar les vivendes perquè no tinguessin cap necessitat d’anar en lloc.
Es van crear habitacions virtuals en les que es podia gaudir de qualsevol paisatge, qualsevol emoció era reproduïda exactament. Van crear unes pastilles que, a més a més, al prendre-les es podia gaudir dels aromes, gustos de qualsevol beguda o menjar. No diguem amb les coses del plaer sexual.
En qüestió de deu anys la població ha estat reclosa dins de les seves cases i tan sols surt per anar a treballar a les grans fàbriques al extraradi de la metròpoli. Immenses factories fabriquen menjar o sigui pastilles. Les màquines controlen cada moviment, cada pastilla perquè no sigui robada. El control d’aquestes pastilles és extrem. Què passaria si algú en prengués més de la compte o en robés per comercialitzar-les per lliure? Desestabilitzaria la societat i això no es pot permetre. I si algú deixés de prendre-les? Això tampoc podia ser i també és controlat. Tan controlat que ningú pot sortir del cercle viciat. Treball i droga, droga i treball.