Brama la desconfiança!

Un relat de: Vilamala

Brama la desconfiança!
S'alça encarcarada de sota les pedres,
es va tibant de la corda de la tristesa,
beu la ressaca de la mort, i es fa forta!
Embogeix navegant per rius de llàgrimes
desembocant a la mar de la mort dolça.
Brama fort la desconfiança!
Esmicolant columnes i principis que ploren pel final,
assassina cruelment el càlid i tendre amor,
i de sobte; tot és blanc...

Comentaris

  • Brama i de sobte tot és blanc...[Ofensiu]
    Unaquimera | 08-01-2008 | Valoració: 10

    ... o negre! La desconfiança pot enfosquir el dia més lluminós, la mirada més clara, el paisatge més acolorit, certament.

    He trobat curiós i interessant el teu poema, així que tornaré a passar un altre dia per conèixer millor la teva obra i el teu estil.
    Fins aviat, doncs! Estic contenta d'haver-te descobert...

    Aprofito el comentari per enviar-te una abraçada d'Any Nou,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de Vilamala

Vilamala

7 Relats

13 Comentaris

6502 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Vaig néixer aprop de les soliues valls del Pre-Pirineu un dia de l'any 1983. Avui, estic vivint a México, terra de la meva companya de vida. La bellesa conglomerada fruit de l'amor i la terra, em fa brollar l'instint natural d'escriure poesia.