Cercador
Botxí
Un relat de: TotFum- Compartir:
s'ha mort el desig del meu cor
fuetejat per la negació rotunda
d'un equilibri emocional feble
arrissant totes les meves pors
rosegant constant el temps passat
dins meu, sense treva, sense pausa
i no aconsegueixo calmar el dolor
de tot allò que se m'està clavant
punxa, esgarrapa, colpeja
a cada paraula, a cada mirada
i afebleix impenitent l'ànima
clavant, esgarrinxant, subjugant
tu, que des de la distància em mires
has perdut, l'enveja et corroeix endins
viciant cada cop més el teu pensament
per què vols el meu dolor, digues?
Comentaris
-
Es...[Ofensiu]Roserdeljardi | 26-07-2007 | Valoració: 8
profund i sincer... Un poema molt bonic. Enhorabona i endavant!
-
Omplir les paraules...[Ofensiu]perunforat | 26-07-2007
Benvingut/da!
Explosió de sentiments i sensacions en una poesia que està plena dels sucs més profunds!
Segueix omplint els relats...
-
Lilith | 26-07-2007 | Valoració: 10
Ja vaig llegir aquesta poesia quan la vas penjar al fòrum i em va emocionar molt. M'agrada llegir poesia perquè és molt subjectiva. Com si despertés emocions que volem que dormin a l'inconscient. Quan ens deixem ser víctimes d'algú és per por, indefensió... o per amor. Segurament aquest últim supòsit no era la intenció del relat. Però la poesia és això: subjectiva. Per això m'agrada tant.
Gràcies per compartir les teves paraules*
Valoració mitja: 9.33