Both Sides Now

Un relat de: Anna Vila

"I really don't no life"
Joni Mitchell


El que no sospita és que la tristesa
és un escut protector molt poderós.

Asseguda als límits del llit,
els ulls de la dona,
convertida en pedra per una casualitat,
perden la inocència i es fan profunditat
com l'oceà que mira.
Ella dubte entre abocar-s'hi
o quedar-se convertida en estàtua de sal.

No sap el llarg camí que l'espera
però ja ha decidit
que ha de començar a caminar.

Per la Montse.

11.02.2010

Comentaris

  • La força de la bellesa. [Ofensiu]
    empiei3 | 19-11-2011

    Què maco, què profund, i què afortunada la Montse, a qui dediques aquest bell poema. Felicitats, Anna i moltes gràcies per publicar-lo.

l´Autor

Anna Vila

1 Relats

1 Comentaris

296 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor