Bosc màgic

Un relat de: Montseblanc
Quan s’apropa el Nadal, el bosc es torna màgic, no és com la resta de dies de l’any. La majoria del temps és natura... Flora i fauna. Però les setmanes abans de Nadal es transforma tot. I el bosc esdevé un lloc extraordinari on tot és possible, com si fos el decorat per al desenvolupament de fets fantàstics. La natura s’engalana, amb els fruits de la tardor, amb la brillantor de les primeres glaçades d’hivern. La vida respira més lent llavors, adormida gairebé, expectant. La sensació és que tot és possible, que tot pot passar, perquè és el moment.
Recordo quan era petita, un parell de setmanes abans del vint-i-cinc de desembre, el diumenge per la tarda després de dinar, la llum del sol declinant i el bosc humit i silenciós, acollint-nos als meus germans i a mi. Un pit-roig que saltironejava de branca en branca, sense perdre’ns de vista. Portàvem cistellets. I la màgia esdevenia al nostre voltant. La molsa no era molsa, era l’herba que estaria al voltant del Naixement. I els còdols del rierol servirien perquè les cabretes hi trisquessin. Un trosset de romaní era un avet per plantar a l’entrada de Betlem. I la farigola, una olivera. Les petites boletes vermelles dels galzerans eren tomàquets per oferir al Nen. I ens posàvem unes quantes glans a la butxaca, rates que correrien pel pessebre. Tot eren tresors i il•lusió.
Tornant cap a casa, els cistells ens pesaven i els havíem de portar amb les dues mans, vermelles, glaçades de recollir la molsa xopa, les ungles negres de la terra. Aspirant la fragància que totes les troballes conformaven. I els nostres alens dibuixats a l’aire que s’enfosquia, nuvolets vaporosos que ballaven davant les nostres boques, mentre ens afanyàvem perquè ja les primeres estrelles penjaven cristalls a les fulles més molles de les estepes.

Comentaris

  • Sí, és excel.lent...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 06-12-2018 | Valoració: 10

    Amb molta sensibilitat has relatat aquest, i per a mi està molt bé aconseguit, doncs descrius el tema amb molta paciència i amb molta dolçor, que es capta tot el bosc màgic, en les teues lletres.
    És fantàstic i meravellós, Montseblanc.
    Una abraçada i ja ens llegirem més.
    Perla de Vellut

  • Gràcies![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 02-12-2018

    Gràcies per aquesta poètica passejada pel bosc màgic de la infantesa, Montse! I gràcies pels teus comentaris al meu darrer relat.

  • records[Ofensiu]
    rober | 01-12-2018 | Valoració: 10

    Records d'una infància compartida.

  • Nostàlgia.[Ofensiu]
    Nil | 01-12-2018 | Valoració: 10

    Preciosa la fulla d'Eva que has ficat com a identificació del teu perfil. Em sorprèn la teva atracció per la natura. Perquè al mateix temps podem trobar els teus personatges dins d'un vestidor d'uns grans magatzems en estat d'estasi. Jo malgrat estar vinculat amb la natura per professió, i tot i porta en el meu ADN, per quatre bandes, una forta empremta pagesa. Sóc un home de ciutat , d'arquitectura , d'escultures de marbre, de contacte cos a cos amb la gent... Ara bé això no vol dir que no m'agradi pas la natura, una cosa no treu l'altre. El teu relat és melangiós, amb gust a molsa, gatell i fredolic. És un relat propi de l'estació en que ens trobem i propi també d'algú a qui agrada recordar "aquella vell i coneguda olor..." Salut, Nil.

  • gràcies[Ofensiu]
    Josep Maria Basté Framis | 28-11-2018 | Valoració: 10

    M'agrada molt! i les teves paraules tenen una força que em fa reviure també alguns moments de la meva infantesa, i moments més propers en el temps també... gràcies.
    Cert, la mágia és al nostre voltant...i dins nostre!

  • Ooooh[Ofensiu]
    Montseblanc | 28-11-2018

    Quin comentari més maco m'has deixat, kefas.
    Saps quin és el secret? La màgia és dins nostre.

  • És cert, a mí també em va passar[Ofensiu]
    kefas | 28-11-2018


    Pels volts de Nadal el bosc es tornava pessebre, nosaltres ens tornàvem pastor(e)s , l’anàvem a buscar i el portàvem a casa. Cantàvem davant del pessebre i les nostres cançons pujaven al cel, es tornaven estrelles i a la cançó més bonica si sortia una cua que guiava els reis cap a les safates que deixàvem al balcó.

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ? [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 28-11-2018 | Valoració: 10

    Ho publicarem al NADAL DE CONTE

    Gràcies

    tribuna@guimera.info

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: