Borrós

Caminava de tort. Havia begut tant que ja no sabia res, era totalment vulnerable. Si li haguéssin dit que eren les sis de la tarda s'ho hauria cregut sense contrastar-ho. D'un cantó a l'altre, i mira que era ampla la plaça. Cada certa estona queia a terra i s'aixecava després d'uns llargs esforços. Es devia haver fet mal i tot en alguna de les patacades. Trobava un pedrís i s'hi entrebancava. Se li creuaven les cames i de cap a terra. Quan estava d'empeus continuava cantant una cançó, tota l'estona la mateixa, i anava fent glops a l'ampolla mig buida que portava.
Jo el vaig veure venir des de lluny. El resseguia amb la mirada, amb la mira telescòpica. D'un cantó a l'altre. No podia apuntar-lo bé de tant que es movia. De tant beure estava fins i tot borrós. Quan el tenia a tir, queia. Tornem a començar. S'aixecava, l'enquadrava, i tornava a moure's. Com més a prop el tenia més em costava d'apuntar-lo amb encert, perquè el veia pitjor. Com més a prop, més borrós. I em queia l'arma, no podia sostenir-la del tot bé. I em vaig entrebancar, però eh, al cap d'un moment ja estava dret. Ja no sabia on tenia l'arma, però el vaig apuntar. Però estava tant a prop que se'm va tirar a sobre i em va agafar i llavors ja no hi era. I ja quasi no em quedava vi a l'ampolla.