BORIS

Un relat de: celesti1462
BORIS

Per fi ho ha aconseguit. Després de tants anys, de tantes oportunitats perdudes, avui és el campió. Quan s’ha gratat el cap d’aquella manera plena de parsimònia i ha vist que en Dimitri es treia les ulleres, ho ha sabut. Aquell últim moviment era guanyador. No podia perdre. Encara tenia temps. Restaven dos minuts com a màxim i tot estaria fet. Per això, ha volgut gaudir del moment tot recordant com havia arribat fins aquí.

La primera vegada, encara jove i impetuós, una mala jugada a darrea hora va fer que se li escapolís la victòria quan ja creia que la tenia al sac. Ho tenia a tocar però va assumir massa riscos i l’oponent també juga...no en va tenir pietat i se’l va cruspir amb una darrera queixalada per sorpresa.

Deu anys més tard i després d’arrossegar-se per categories inferiors en una bona pila de campionats, entrà a la final pels pèls després que el jugador que era el favorit emmalaltís de sobte quinze dies abans. El varen triar a ell perquè havia estat el semifinalista amb més puntuació. Esmerçà totes les forces i coneixements en aquella nova final i, altre cop, perdé en els últims segons. Se li va acabar el temps abans de poder rematar el rival, el deixà reviscolar i l’altre, en un moviment suïcida, aconseguí de nou tombar-lo.

Avui però ho té tot. És feliç per fi. Tant se val si la victòria arriba gràcies als senyals acordats amb en Dimitri, l’entrenador de l’etern rival, en Jake Mate. Aquest, sorprès pel darrer moviment de la dama d’en Boris, emvermelleix, obre els ulls com taronges acabades de collir, acota el cap i, abans que el seu rellotge li marqui la fi del temps, agafa el rei amb els dits fent pinça i el tomba amb orgull. Oferiex la mà dreta al nou campió rus però aquest, amb més orgull encara, la refusa tot cridant que ara, ell, és el campió.

I què si ha fet trampes? I què si havia acordat uns signes amb en Dimitri? Què li podia retreure una federació tan corrupta, cobejosa i amant de la luxúria com aquella...?



Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de celesti1462

celesti1462

217 Relats

214 Comentaris

74335 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sallent, Bages, 1962.

La dama de ferro m'assetja sense miraments. La colomassa cobreix el gel dels bassals enblanquinant-los pútridament a les vuit de cada matí. I no estem sols...

La Dama Blanca m'ofereix l'almoina dels seus secrets i s'obre, tota, per a mi. Em roba les idees i els pensaments buidant-me l'ànima cada nit. I ni tan sols gaudeixo el seu rostre... la seva boca xuclant-me l'alè....

celesti1462@gmail.com és el meu correu electrònic.

http://celesti1462.blogspot.com.es és el meu blog

@Tinocho1 si em voleu seguir a twitter..