Border (Gräns)

Un relat de: iong txon
.



Fotografia de Michael Mazzone a Unsplash








Advertiment: Aquest comentari de la pel·lícula de cinema «Border» deu contenir aproximadament una dotzena d’espoilers. No continueu llegint si teniu intenció d’anar-la a veure i no us resulta indiferent conèixer per endavant els detalls de l’argument.




La Tina, que comparteix casa seva amb un company gandul i infidel, treballa al control duaner de la policia en un port de mar. Gràcies a un olfacte extraordinari que li permet identificar el sentiment de culpa, por o vergonya dels passatgers que s’apropen al seu lloc de control per un passadís, assenyala els sospitosos.

Així és com per exemple desemmascara un home que amagava una targeta amb pornografia infantil al seu telèfon. Seguint aquesta pista, la policia inicia una investigació per mirar de desmantellar aquesta xarxa. Serà també la Tina qui ajudarà a localitzar a la ciutat el pis on es produeix aquest material.

Però un dia, un home corpulent, amb el mateix aspecte licantròpic d’ella, la desconcerta en no trobar-se-li res sospitòs després d’haver-lo assenyalat. L’agent que fa el control amb na Tina li diu, després de registrar-lo, que l’individu que es fa dir Vore té genitals femenins. Ella es disculpa, i com que l’home diu que ha vingut a estudiar els insectes costaners d’aquella zona, li recomana una fonda propera.

Llavors la història pren un tarannà més marcadament fantàstic i quan Tina i Vore s’emboliquen en una relació sentimental intensa veiem que tots dos són en realitat membres d’una espècie d’homínids hermafrodites amb poders sobrehumans. Aquí es planteja el conflicte ètic per a Tina, ja que Vore finalment li confessa que està implicat en la xarxa de producció de material pornogràfic per a pedòfils, i que es dedica a segrestar nadons per explotar-los en benefici del seu macabre negoci.

Una vegada més veiem en aquest film el recurs de fer servir personatges fantàstics amb poders sobrenaturals, que malgrat tot conviuen amb la gent, per representar la superposició de les dimensions física i espiritual en en món de la quotidianitat, en el nostre dia a dia. En aquest sentit podem trobar-hi algun paral·lelisme amb una altra producció, Wonder Woman. També en aquella història es plantejava el conflicte entre els dos nivells de la dimensió invisible: el món espiritual angèlic, representat en femení, i un nivell inferior o infernal, el dels dimonis governats per l’arcàngel caigut, que es representa en masculí, però relacionat amb el nivell celestial per un origen comú.

Naturalment aquest és un recurs que s’utilitza habitualment i d’una forma molt evident en moltes històries del gènere fantàstic o de ciència-ficció. L’exemple més típic serien les sèries d’aventures gràfiques de les diverses sagues d’herois de Marvel.

Així és com veiem que quan finalment Vore és detingut i ben emmanillat, malgrat tot li resulta bastant fàcil desempallegar-se dels agents, saltar per la borda del ferry i fugir tot capbussant-se a les fredes aigües del port. Podem suposar per exemple que el mafiós és efectivament engarjolat, però que el dimoni que en movia els fils no deu trigar gaire a trobar un altre «pobre diable» que li presti el cos per continuar perpetrant malifetes en la dimensió (material) d’aquesta societat (espiritualment) malalta.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

115 Relats

243 Comentaris

74639 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Ventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".



Altres blocs, altres idiomes:

Marta Pombo

Siobhan Tebbs

Silvia Gelices

Maya Spikes

Mi esentia

Musings

Living with confidence


El meu primer poemari en paper:

Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni

.