Cercador
Boomerang
Un relat de: BruixotEl dolor és un boomerang que em surt del ventre.
Un ventre com el teu, tant ple, tant desig.
Qui va dir que res d'això no es pot comprendre?
Jo ja ho he comprés, de tu, als ulls, de nit.
El silenci. No és. El no res. Tu hi ets
amb una mirada gran com un paisatge
que no s'acaba. Jo m'hi escarrassaré
per què sempre hi siguis, en l'onatge.
En l'onatge que em repicarà els minuts,
en l'aire que tu, ahir, ens vas encendre,
en les cendres i en tot el que esdevé fum.
Ara ja puc callar i sentir-te. No ets lluny,
ets en nosaltres. I ens somrius. Com de festa.
Compartiràs amb tots nosaltres el rumb.
Comentaris
-
No parlaré de mètrica, sols de sentiments[Ofensiu]deòmises | 10-05-2008
Tou em trobo, tou et llegeixo i tou et comento.
Ja saps la meva predilecció pel sonet. El conreo el millor que puc i que imagino. Estructures gens estranyes però cada sonet és una innovació: potser no formal però sí de contingut. I el teu en té, de contingut. L'elogi i la tristesa per la pèrdua, el sentiment i l'homenatge.
Lilith va deixar una gran petja a RC, encara avui se la pressent. No et passaré cap enllaç perquè no és el meu estic, però a l'usuari En record de Lilith hi ha un sonet que vaig dedicar-li a ella, malgrat no haver-la coneguda. Un sonet nascut de la lectura de la Lilith, que és la millor manera de conèixer algú: pels seus escrits principalment.
Res més, no m'allargo més que serà millor.
Gràcies de nou, d. -
Escolta,[Ofensiu]gypsy | 11-01-2008
és bellíssim, gràcies per escriure'l.
-
...[Ofensiu]gypsy | 11-01-2008 | Valoració: 10
i tanco els ulls i et cerco entre nosaltres ànima esvaïda i vaig creure que no eres morta durant molt temps, esperava els teus mots esbojarrats, alhora profunds.
Però no vas vindre, encara t'espero cada nit dins la pantalla freda que ens va unir, i et penso enriolada, fent-te la morta i apareixent amb un nou nik, dient: era broma!, t'ho vas creure? i jo: no,no vaig creure, sabia que tornaries Olga!.
Després els dies i les hores ja no et respiraven i encara m'esdevé un plor de tant en tant, de no tenir-te cap més instant. Em vas proposar de fer un repte a dues mans i jo et vaig dir que ja n'havia presentat un. Em vas dir, un altre dia. Les darreres paraules, un altre dia.
Disculpa, no he pogut comentar, bé això no és ni comentar, aquest poema fins avui, perquè em fa mal, tot ell en la seva bellesa i em sento dèbil com una fulla, escampada pel vent. -
Hola[Ofensiu]Arbequina | 13-09-2007
Un bon poema que he hagut de llegir diverses vegades per comprendre'l i, tot i així, encara no sé pas si l'he entès del tot.
Per contra, m'ha atret moltíssim aquesta manera sincopada d'avançar el poema. De debò, molt.
Una salutació.
Arbequina.
l´Autor
102 Relats
723 Comentaris
211864 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Vaig neixer a la Vila de Sants, fa bastants anys. Treballo de professor, però no de literatura ni llengua ni res similar.He publicat algunes poesies en llibres col·lectius, i alguns contes en reculls. També he participat en recitals col·lectius.
Podeu veure el meu blog sobre relatsencatalà i altres coses a
bruixot.blogspot.com
AGRAEIXO COMENTARIS I CRÍTIQUES SINCERES. TAMBÉ AFALACS. SI EM VOLEU DIR QUE NO US HA AGRADAT TAMBÉ. O QUALSEVOL COSA QUE US HAGI PROVOCAT EL MEU RELAT.
Últims relats de l'autor
- De la Pel·lícula, la Última Escena
- Bucle
- Gota
- Protagonista
- Som bosc
- Taro
- Príncep del tàrtar
- Consells a un bou a punt d'entrar a l'arena
- Desitjar és guanyar: una rèplica poètica a un poema de la gypsy
- Mots Fènix (Poema de l'allan lee reescrit pel Bruixot)
- Observat
- Es crea l'Univers
- Miserere
- Cram le uid
- Nit a Palau (per il·lustrar)