BONS TEMPS I UN BON AMIC

El meu amic com moltes vegades ha vingut a visitar-me. Amb el seu basto el seu abric i bufanda. Hem comenta que fa molt fred. El meu amic te 94 anys complerts i te el cor jove i el pensament jove. Sols s’entristeix quan recorda la seva parella difunta ja fa uns anys.

Als seus 94 anys complerts escriu llibres i vivències amb un ordinador d’última generació. Es meravella de com les paraules li flueixen i si s’equivoca amb un plis plas esta corregit. Els seus ullets brillen d’entusiasme i recorda la seva joventut amb la maquina convencional
Olivetti em diu . No vol morir perquè te tres llibres començats i els vol acabar

Com m’agraden les seves visites el seu entusiasme la seva saviesa dels anys i els seus consells. Ell com que ho sap sovint el veig entrar.

Avui m’ha comentat que de jove va practicar l’esqui, llavors si que era verge em diu la muntanya. Puc veure’l tal com explica amb els esquis a l’esquena, prenen el tren a Barcelona. El puc veure’l dormint en un refugi de muntanya i toca’n la guitarra a la vora del foc.

Eren temps bons aquells em diu i el jovent teníem alegria i esperança, no com ara que veig als meus fills i nets que sembla que sempre estiguin amargats. Teníem poc però teníem conformitat i esperança en el futur, encara que malauradament la guerra es la va espatllar.

Com sempre al cap d’una estona ha agafat el seu basto , s´ha cordat l´abric , s’ha despedit i al ser a la porta amb un somriure m’ha dit.

Recorda aquells si que eren bons temps, no ara que sembla que sempre us falti quelcom, i era així perquè nosaltres ho volíem.

I al saludar-lo he pensat que el dia que faltin les seves visites a mi em faltarà també quelcom.