Bones vacances

Bones vacances,
A vostès no els passa? Crec que és un problema generalitzat en aquesta època de l'any, perquè, mira que hi ha mesos, que jo sàpiga, si no vaig despistada crec que són dotze, tres per cada estació, però no se com ni per què tots fem les vacances a l'Agost, cal fotre's… bé, tots tampoc, sempre hi ha els que les fan tot l'any, cada dos per tres el veus un dilluns o un divendres passejant pel barri.
Què avui festa?
Sí, vacances ... És que jo em les reparteixo
El que dóna 1 mes, mentre tu fas 30 dies seguits, n'hi ha que fan 15 a l'estiu, 15 a l'hivern, 10 en setmana santa i encara li queden per als ponts.
Tu et passes tot l'any esperant, comptes els mesos que falten,
Ara fins dins 11 mesos, dius resignada ,
Ja, quan tornes d'unes comences a estalviar per a les següents, be n'hi ha que encara no han pagat un crèdit, que ja estan mirant la forma de demanar el següent, sí, sí, han sentit vostès bé, vacances a crèdit, apa, que no s'ho creuen, a centenars n'hi ha, a centenars, com sinó s'expliquen que el seu veí del cinquè hagi viatjat tant?, que fins et repel·leix parlar amb ell, quan te'l trobes en el replà:
Quan jo vaig estar a la xina... quan vaig anar a l'índia… o l'any que va ser wai va ser quan verm estar als EEUU.
EEUU? Preguntes.
Estats Units, estimada.
Et diu amablement, mentre la seva mirada t'està dient
Que ignorant que ets, maca.
Aquest any li toca anar a Canadà, sí, ja me'l vaig trobar l'altre dia, quina casualitat, venia de l'agència de viatges, em volia amagar però no em va donar temps, vaig fer com que no el veia, però no va colar, se'm va enrotllar…com una persiana, em sé jo més la ruta que ell mateix.
Però el normal, el que fa la majoria és estalviar una mica cada mes, per poder anar de vacances, cada mes quan cobres, fas el repartiment, tant per a despeses, llum, gas, aigua, telèfon, Internet, que si el col·legi, res que quan els descomptes tots, el que et queda és per menjar i les vacances, d'entrecot pocs et menjaras, però gaudeixes estalviant, després te'ls poleixes en 15 dies, però be són vacances, no et menjaràs un bistec, però et menjaràs un copó de glaçat, en una terrassa amb vistes al mar, be, vistes, vistes, el que es diu vistes, no, però el tu saps que darrere de tot el cúmul de persones que tens al davant, allí està el mar.
Falta encara un mes, però tems que et descuidis quelcom, i comences a treure de l'entresolat les maletes.
On vas si falten 31 dies?
Per si de cas, no vagi a ser que… se'm faci tard i tu ja saps que a mi no m'agrada córrer.
I tens 31 dies per omplir la maleta de "per si de cas", una jaqueta per si de cas, aquest vestit per si de cas, als tres dies tens la maleta plena i has de cercar una bossa de mà per emportar-te l'indispensable, per passar 15 dies en un poblet costaner en ple mes d'agost, després el problema serà posar-ho tot al maleter, però d'això ja s'ocupa el teu marit.
Per fi arriba el dia, les 7 de la tarda arribes il·lusionada a casa t'abraces als teus i tots a una crideu.
Per fi, Vacances!
A partir d'ara penso anar relaxada, sense presses, sense aclaparaments
Tots estem d'acord, però en el sopar el teu marit diu:
 Ens anirem aviat al llit que demà cal matinar
Matinar demà? Però si és el nostre primer dia de vacances
Per això mateix, vull sortir d'hora i abans he de carregar les maletes, les bicicletes, els matalassets i recorda que hem de recollir a la meva mare.
Com m'anava a oblidar, impossible, m'ho recorda ella cada dia durant els 300 dies de l'any
 A que hora sortirem?
Yaya, no ho sabem, no et preocupis ja t'ho direm en quant ho sapiguem seràs la primera d'assabentar-te.
Sí, però no espereu a dir-m'ho l'últim dia que a mi no m'agrada córrer, m'agrada tenir la maleta feta amb antelació "per si de cas".
El primer dia de vacances és el dia que més es matina a casa meva, ah i sense piular, tots tenen pressa per arribar a l'apartament que cada any lloguem 15 dies en un poblet de la Costa Daurada.
A les 7 en punt estem a casa de la meva sogra, tal com havíem quedat, amb rellotge en mà ja ens espera a la porta amb una maleta i dues bosses de mà.
Pensava que us havíeu oblidat de mi
Com vol que ens oblidem?
El meu marit intenta col·locar les maletes, comença a renegar, baixen tots els de dalt des de Sant Pere fins a Sant Pau, després d'intentar-ho unes quantes vegades, torna suat, amb la camisa mullada al estil Camacho i amb dues bosses de mà, obre la meva porta i em col·loca una als peus i una altra en la meva falda.
 No les puc ficar, hauràs de portar-les tu
Jo? No són de ta mare?
Em passo tot el viatge sense poder moure'm, amb una bossa als peus i una altra que em tapa tota la visió, quan arribem a l'autopista, sento el meu marit:
El que faltava
Què ens hem oblidat?
No, res, no ens posem nerviosos, anem aturats
Aturats?
Almenys tenim per a dues hores
Dues hores en aquesta pose jo no les aguanto
Quan verm arribar a l'apartament, anava feta un quatre, però contenta estem de vacances, abans de res desfàs les maletes, col·loques tot el "per si de cas" a l'armari, quan acabes te'n vas a la cuina, endolles la nevera però està buida, has d'agafar el cotxe i anar-te'n al Súper més pròxim, omples el carro de capritxos, com estàs de vacances… arribes carregada a l'apartament col·loques tota la compra, estàs tota tu suada, fas intenció d'asseure't quan algú pregunta:
Què hi ha de sopar?
Ningú contesta, tots dissimulen, tu mires la teva sogra i després al teu marit, els dos estan a la terrassa tombats un llegint el periòdic l'altra amb una revista del cor, els nens davant el televisor, optes per tombar-te al cap i a la fi també tu estàs de vacances, però no han passat 10 minuts quan sents la teva sogra:
Què… avui no se sopa?
Mires la nevera i dius:
-Avui barra lliure
Vacances, vacances, quan portes 3 dies ja trobes a faltar el teu pis, almenys ho tens tot més a mà, el tens més equipat. En vacances et passes els 15 dies, fregant i cuinant, Quines vacances són aquestes? Mai has passat tant d'estona a la cuina, quan portes una setmana ja somies amb el teu llit, amb el teu bany, estàs cansada de tanta platja, de treure sorra de totes bandes, d'anar com una rutina a menjar-te un gelat, sent necessari per a això esperar més de mitja hora per aconseguir una taula lliure.
Això és una altra cosa que fem tots, esperem les vacances durant tot l'any, per descansar, per relaxar-nos i per a això ens aglomerem tots en uns punts concrets en pobles amb capacitat per a 400 habitants A l'Agost hi ha 4500, vas a la platja i has de demanar permís per estirar la tovallola, i anar amb molta cura de no trepitjar cap banyista, i estar a la wai. no et pots relaxar gaire perquè tard o d'hora et donaran un pilotada, sempre estan els que els encanta jugar a les pales en la mateixa vora l'aigua.
Als deu dies, -que dic 10- fins i tot abans ja desitges amb ansietat que arribi el dia de tornar a la teva llar, però dissimules, no vols enfastijar als resta que sembla que s'ho estan passant bé: "clar com ho tenen tot fet", no s'han de preocupar de res… per a això ja estic jo.
El dia d'abans de la marxa, tots es posen malenconiosos.
Mireu el mar que demà ja no podreu
Demà a aquesta hora ja estarem novament en el nostre pis
Quina pena deixar l'apartament!
Pena? A mi no em dóna cap, és més ho estic desitjant, a mitja tarda ja vaig guardant tot el "per si de cas" que està tal com ho verm deixar el primer dia perquè no l'hem necessitat, en canvi vaig trobar a faltar altres coses que verm haver de deixar perquè no hi cabien.
Arriba el dia de tornar, estàs amb la pell bronzejada, has patit per aconseguir-ho però ho tenies de fer per fer enveja als del Barri i sobretot a la veïna del cinquè, la que se n'anava al Canadà, perquè vegin que te n'has anat de vacances, encara que no li diguis on. Vas de paquets fins al clatell, tot just entrar a l'autopista, tots ens mirem amb la intenció de no desanimar-nos, però en els fons, tots estàvem contrariats, anem parats.
A veure a quina hora arribarem?
Tinc ganes de dormir en el meu llit
Què menjarem? Quan i on
Sobre la marxa, ho anirem decidint
Després de tres hores de cotxe, arribem per fi a la nostra llar, obres emocionada, diguin el que diguin, per a mi.
"Com a casa no hi ha res"
A partir d'aquest moment ja pots començar a estalviar per a les pròximes, dins 11 mesos.
Que vostès s'ho passin be on vulgui que vostès vagin, sigui platja o muntanya, per al cas el mateix dóna.
Bones tardes.