Bondat al cor

Un relat de: brins

Sempre he sabut que és bo, però fins avui en què la malaltia ja li clapeja ombres, no he conegut tota la magnitud del seu cor…

Aquest matí, quan l’esperança és un naufragi inevitable, un raig de sol encara s’ha obert camí per travessar l’aire de l’habitació. Li ha regalat el desig d’anar al lavabo per poder-se afaitar, ha volgut esborrar-li el gust amarg de les hores, malgrat saber que ja li queda poc temps. La precaució m’ha aconsellat que no li ho permetés, però el cor m’ha demanat que no li entelés aquesta il•lusió, i durant uns minuts, un xàfec de roses li ha il•luminat els ulls. La puixança, però,finalment l’ha abandonat; hem hagut de demanar ajuda. Després d’uns minuts interminables, ha aparegut una infermera que li ha dit, amb veu aspra, que sabent que estava dèbil, no s’hauria d’haver mogut del llit i que tornés a trucar el timbre perquè entrés alguna altra companya, ella estava molt enfeinada. S’ha girat d’esquena, i ha sortit de l’habitació com remolí que l’embat del vent arrossega. Més tard, quan l’esgotament ja havia nafrat l'energia, ha entrat una altra infermera, però ja era massa tard… ha caigut a terra de genolls. Indignada, m’he proposat notificar aquesta manca de compassió, però ell m’ho ha impedit dient: “Si denunciem aquesta dona, la despatxaran i no podrà tenir un sou que potser necessita molt…"

Aviat el cel obrirà les portes per acollir un nou estel, i jo no he volgut cursar cap denúncia… No he volgut desobeir la voluntat d’un àngel.

Comentaris

  • Cor d'àngel[Ofensiu]
    Montseblanc | 30-12-2019

    L’hospital de Mollet també és on anem a petar la meva família i jo quan la salut s’esquerda. Per desgràcia, durant els anys, he anat veient com funcionen les coses i et puc dir que encara que t’haguessis anar a queixar d’aquella infermera inhumana, no hagués servit de res, no crec que ni tan sols li haguessin cridat l’atenció, perquè aquestes coses els hi passen cada dia i necessiten tot el personal. El que m’agradaria saber és si aquella infermera, al llarg del dia, o a casa seva després, va pensar en el que havia fet. Però el realment important al teu relat és ell, aquesta boníssima persona. Podríem dir que el gest de la infermera és una mera anècdota que serveix com a fil conductor per a mostrar-nos la bondat, una qualitat que cada vegada costa més de veure. Estic segura que una ànima així ha d’estar a un lloc bo. I, de moment, als que us vau quedar, us resten els seus actes, com una benedicció.
    Hi ha un parell de frases que m’agradaria ressaltar perquè són magnífiques:
    “...quan l’esperança és un naufragi inevitable...”
    “...i durant uns minuts, un xàfec de roses li ha il•luminat els ulls.”

    Gràcies per tant, perquè sé que escriure aquestes coses arrossega llàgrimes.

    Bon any 2020, brins! Molta salut i inspiració.

  • Bondat és poc[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-12-2019 | Valoració: 10

    La bondat del protagonista és poca cosa al costat de la realitat que ens envolta. Com sempre, un escrit ple de cor. Ets una lliçó per a tots nosaltres. Una forta abraçada, Pilar, i que tinguis una bona entrada d'any!

    Aleix

  • good author[Ofensiu]
    garrymccain | 23-12-2019 | Valoració: 10

    free cash app money

  • La voluntat de Déu...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 16-12-2019 | Valoració: 10

    Sí, molt bé, has fet bé de no fer la denúncia a aqueixa infermera que estava enfeinada, ja que sempre ha de ser la voluntat de l'àngel, o de Déu.
    Molt bon relat i amb molts sentiments, brins.
    Una abraçada...
    Perla de vellut

  • guanyar-se el cel.[Ofensiu]
    Nil | 14-12-2019 | Valoració: 10

    Mercès per la l'opinió que m'has deixat al meu relat respecte a la que jo t'he deixat al teu. Quan món avi estava ofegant-se dels bronquis, l'ambulància va trigar molt..., l'avi ja era mort! Però que havíem de fer? denunciar-ho? L'avi tenia 88 anys... era la seva hora, indistintament si els de l'ambulància eren uns malfeiners sense perdó de Déu. jo crec que l'acte misericordiós del teu marit trobarà en escreix un premi al cel i alhora, també haurà servit per a fer-te reflexionar. Això si...jo aniria a trobar aquesta infermera malcarada i li faria veure l'error de la seva actuació. Nil

  • Bon cor[Ofensiu]
    Nil | 13-12-2019

    Un relat molt adien per al Nadal, per què tot ell traspua amor, compassió per aquelles persones que malgrat puguin actuar malament, un mal dia el té tothom, mereixen ésser disculpades... Aquest relat està escrit amb tendresa i coneixement de l'interior de les persones. Enorabona, Nil.

  • El que te[Ofensiu]
    Josep Ventura | 13-12-2019 | Valoració: 10


    bon cor sol ser per sempre, i en els hospitals a cada habitació i a cada estada dels malats hi ha petites histories, petits detalls, drames i alegries que un observador invisible en podria fer molts de llibres

  • Retalls de vida...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 12-12-2019 | Valoració: 10

    Retalls de vida es el que ens deixes en els teus relats. Relats amarats de sentiments continguts i en els que vesses els teus records...
    Una abrçada, Pilar!
    —Joan—

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: