Bona sort (però no)

Un relat de: Jordi Domènech i Montané

És bona sort el caramel
és mala sort l'amarg;
bons són uns ulls de mel,
no així el tràmit llarg.

És bo saber com arribar
no es bo perdre el nord
bo el dia de sol i clar,
dolent el vent fort.

És bona la oportunitat
més que la fatalitat.
A vegades el límit es difon
i llavors ja no sabem on som.

És bo tenir la certesa
d'haver provat el millor;
Dur sentir la tristesa
de no tenir la seva olor.

És bo haver-te tastat,
arribant al cel amb tu.
Es dolenta la seguretat
de que ja no serem un.

És mala sort la mort
és bona sort l'hort,
desgraciat o afortunat,
d'haver-te trobat.

És mala sort la mort
és bona sort l'hort,
tinc la total seguretat
de que ara sóc desgraciat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Jordi Domènech i Montané

13 Relats

10 Comentaris

12048 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Vilafranquí del 85... poc literat, mes aviat musicat. és a dir, més donat a escoltar que a llegir. tranquil, silenciós i tímid, no se si destaquen aquestes coses als meus escrits.

aficionat als canvis de color de cabell
a antònia font
a kraftwerk
a les carreres de cotxes
i al lego.

vos estim a tots igual.