Bona persona

Un relat de: VEGETA

El somni de ser bona persona.

Un pot ser bona persona o simplement persona,això es que vaig haver de triar jo una vegada en ma vida.
Jo visc a una ciutat gran,lo suficient per no conèixer a ningú que no sigui del meu barri i si m'apureu del meu portal.Mai ningú a fet res per mi,soc la típica persona que des que n'era petit m'he fet a mi mateix i la veritat no m'ha anat gens malament.
Tinc el meu propi negoci,una bugaderia,petita això si,però meva,tirada amb davant amb molta suor i ganes de treballar,n'hi ha 3 persones al meu negoci que treballen per mi i totes son persones amb el seus problemes.
A casa meva visc tot sol,vaig tenir fa temps una relació la qual no va sortir gens bé,no es que jo sigui gaire complicat però tinc la meves manies com tothom i si a això li afegim les manies de l'altre doncs la combinació no va ser bona,ho reconec.
Gairebé no parlo amb ningú de la meva escala,el típic "bon dia",cal ser educat a aquesta vida ,però poqueta cosa mes,de tant en tant surt de casa la meva veïna del costat,una dona amb un fill petit,molt bufó tot s'ha de dir,però la meva relació amb ella es redueix a la salutació i a fer un parell de cuca-mones al nen,com veieu no soc el que es podria dir un "public relations" però soc així que hi farem.

L'altre dia vaig plegar molt tard,de veritat no entenc com la gent pot tenir la seva bugada a casa dues setmanes i s'emprenyen per que els dius que trigaràs mes d'un dia a tenir la feina feta,som a un mon massa ràpid,un dia d'aquests n'hi haurà gent que no voldrà llevar-se al de matí per que així guanya temps per anar-se'n a dormir d'hora.Vaig arribar a casa cansat,lluitar amb els clients i el empleats tot un dia es esgotador,nomes pensava a seure al sofà,un sofà de 1000 euros amb massatge.....ummmmm,quina bona compra vaig fer....,però es va sentir uns sorolls a l'escala,n'eren com una mena de sanglots que hi venien de molt a prop,una cosa era segura ...era una dona la que feia aquells sorolls,no es que jo hi sigui molt tafaner però vaig sortir a veure que passava,la meva veina estava plorant,no savia si apropar-me la veritat, però ho vaig fer,la pobre dona ja no en podia mes i pel que es veu va deixar anar tot el que portava a dins seu d'una tirada.
A aquesta vida et penses que el món gira al voltant teu i que el que hi ha tan sols hi es per que tu en gaudeixes,i a vegades t'adones que n'hi ha gent que no en te la mateixa sort que tu.

Aquella dona em va explicar que fa temps la va deixar el seu marit,sola i amb un nen, treballava moltes hores al dia,feines que poguessin fer que ella hi portés el nen,la seva família era molt lluny d'aquí i no en tenia a ningú amb qui poder deixar el fill entretant anava a la feina,fins ara havia pogut sortir-se'n ella sola però en tenia 40 anys i l'havien fet fora de la feina ,4 o 5 vegades havia fet tard per que el nen aquella nit no parava de plorar,ella tota plena de son i amb moltes poques ganes degut al cansament acumulat,agafant forces de no se sap on anava a la feina,però l'amo aquell matí va dir prou.

No sabia com se'n sortiria ara,li pagaven l'atur això era cert però no era ni la mitat del que ella en cobrava ara,i si tenim en comte que el pis n'era de lloguer i que amb el que guanyava l'arribava just per pagar-lo......la dona va esclatar.

Jo puc ajudar-la,tinc un negoci que en va bé,podria contractar-la...ara la feina ha pujat de cara al nadal...però.............contractar a una veïna?,es barrejarien lo personal i lo professional,tot això son problemes,ho sé,no no no ,no en vull de problemes ni complicacions.......

Soc una persona a la que ningú mai a ajudat,deixeu-me en pau.........soc una bona persona,li diré que si vol li puc deixar 200 euros,si,així sortira aquest mes endavant i potser el proper mes ja en trobara de feina...no?...........

consciencia totalment netejada.........

Continua plorant,merda,que faig?..............d'acord,d'acord.............li oferiré la feina.

La dona es va llençar als meus braços,no m'ho podia creure,nomes era una feina!!!.
Em va dir que era la mes bona persona que mai havia conegut,buffff,que bé que vaig dormir aquella nit.

Han passat 20 anys d'això,aquella dona que plorava a l'escala avui dia es la meva dona,ens vam casar fa deu anys.

No vaig penedir-me mai de ser aquell dia una bona persona.La millor

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de VEGETA

VEGETA

17 Relats

14 Comentaris

17023 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
PETITA HISTORIA D'UN CATALÀ A MADRID
SILVERI GARCIA ROJAS

silverio.garcia2@gmail.com