Bon vi i cafè carregat.

Crec que un poema ple d'imatges molt seductores i de sensacions que t'arriben a la pell d'una manera molt delicada.

Ja d'entrada, el record del gust del bon vi i el bon cafè m'han vingut al paladar. Ara, el record d'aquesta poesia em vindrà a la memòria. Preciós.
Començo tard la teva setmana, però jo sempre comento.
Un petó
Glòria

Te que ser molt dur, di adeu dues vegades.
Per tu es conseguit fer-ho amb una paraules molt escaients.
M'agradat molt el teu estil, per enfocar-hu.

encara que he de dir que de poesia no en tinc ni idea, o sigui q només puc opina de la sensació que em deixa la poesia i des d'aquest punt de vista... m'ha agradat. Expliques una història aportant-li un munt de matisos gràcies a les metàfores que em semblen molt ben trobades.

Em semblen perfectes les imatges, que a més tenen un vibració certa com si fos un tros de vida. L'has encertat molt bé en aquest cas

però intensa. Breu poema, però intens. Breus paraules per a descriure la infinitat sublim d'un record d'amor. Magistral, Lavínia!
Com a mínim, el llegiré deu vegades més. Felicitats!
I gràcies, també, per la teva generositat...
Un petó!

Imatges i sabors tan difícils de recrear i tan perturbadores que ens mostren allò que perdem i el que ens cal. Felicitats!

i dolçament alliberat de la cèrrega feixuga del dia a dia. Gràcies.

Com diu el meu Amic Capdelín, ets la Pintora de la Poesía. Els vostres poemes són relats de la imatge d'un quadre.M'adono, llegint-vos, un cop més que n'he d'aprendre molt i molt.

Una reverència.

ja t´he dit altres vegades (crec?!) que ets la PINTORA de la POESIA... el teu poema és un quadre... mentre llegeixes, et vas imaginant l´escena, el paisatge, els colors... amb pinzellades mestres, per no distreure l´instant, el nucli, l´essència... tu, ell, el mar, el vi, el cafè, el bes... tots queden protagonistes principals, ningú fa ombra a ningú... i la tela... es cobreix d´or en la subhasta poètica...
fenomenal... artista! amb aquests pinzells màgics que tens... aviat no necessitaràs paraules...
petons i una abraçada, després del cafetó...

Magrada la poesia, molt, però sempre he estat incapaç de escriure'n. Trobo que t'en surts bastant bé, i tractes temes varis fent ús d'ella. Et felicito, jo sóc incapaç.

És preciós; transmet molta serenitat i l'enyor és dolç i sense mal regust de boca.
Els moments especials que convius amb una persona, no s'acaben d'esborrar mai. Amb la retrobada reviuen intensament però amb calma i el comiat deixa aquella sensació que fa sospirar produndament.
A fora la tarda assolellada amb raigs de salobre, recorda que tot va endevant i que els records i les vivències viuràn en un raconet del teu cor.
Una descripció fantàstica i serena, felicitats!
Una abraçada molt forta, bonica!

M'ha agradat, i m'ha recordat un altre poema teu que ja et vaig comentar al seu dia, per la serenor que impregna els dos poemes. A l'altre parlaves dels records bells que et van quedar, ara parles dels records que es fan realitat per uns instants i que tornen a desaparèixer, quedant novament, bells i intactes a la memòria. Tot i el salobre de les teves llàgrimes...

El record, la retrobada, el nou comiat... Tot amb imatges suggerents i mesurades.

Al final, la tarda assolellada, encara que "amb rajos de salobre", és la garantia de que la vida segueix.

Un bell poema.

Brumari