BON PROFIT

BON PROFIT

D'altra banda mai li havia agradat el pastís de xocolata. Però ara que la seva senyora, la Carme, se n'havia demanat un, que reposava damunt del platet, cullereta just al costat, just davant dels seus nassos, començava a mirar-se'l amb uns altres ulls. El mòbil de la Carme va sonar i la dona, després de mirar-ne la pantalleta, es va alçar de la cadira i es va dirigir als lavabos del restaurant. L'Ernest es va mirar la seva "mousse" de llimona, tan espumosa i àcida. I aquell pastís que s'havia demanat la seva dona. Aquella massa espessa i endurida, barreja de farina, ou, sucre i cacau cada cop el temptava més. Era el postre preferit de la Crame, ho sabia. Com sabia també que si en menjava, encara que només fos una mica, s'enfadaria amb ell. Va tornar a mirar cap al fons del restaurant, vora els lavabos, on la seva dona seguia enganxada al telèfon i de tant en tant deixava anar una riallada poca-solta. L'Ernest va agafar la cullereta i amb la punteta va penetrar amb una mínima profunditat la capa superior del pastís, xocolata foundant endurida. Es va apropar la cullereta a la boca, va tastar aquella xocolata que tant poc li agradava i la va trobar meravellosament bonissima. La cullereta va seguir atacant el pastís i, acompanyada, això si, d'una mà exageradament golafre, el postre anava desapareixent com si l'aire carregat de tensió que es respirava en el restaurant se'l cruspís. La seva senyora va tornar al cap de poc i mentre regirava en la seva bossa buscant algun perfum d'adolescent entremaliada, va murumurar amb rapidesa "Carinyo, que me'n vaig, que tinc un imprevist, ja saps, l'Eduard, que em necessita per a la reunió. Es va girar sobre si mateixa i, bossa en mà, va desaparèixer per la porta del local. La cullereta va tornar a atacar el pastís, una vegada i una altra, i de mica en mica la xocolata es fonia en la boca de l'Ernest, que murmurava en sileci: "Ves, dona, ves, tira-te'l a gust que jo mentre vaig fent feina... Bon Profit!"