Bon Nadal

Un relat de: Montseblanc
Recordo quan era petita, la il.lusió d'un nou Nadal,

l'excursió al bosc a buscar molsa, suro, galzerans,

una mica de romaní i farigola, pinyes seques i glans.

També tallàvem un ginebró per guarnir-lo com un avet,

i tornàvem a casa quan ja era fosc amb el nas vermell del fred.



Després a desembalar les figures, cap del mateix tamany.

Hi havia un conill més gran que el nen Jesús i un mirall que feia d'estany,

una closca de nou era un dipòsit pel gra, una cabra semblava un cavall,

una gla partida per la meitat era una rata amb uns bigotis de metall.



Ens punxàvem adornant l'arbre i sempre se'ns trencava alguna cosa,

la casa feia olor de bosc, de pi i eucaliptus, de terra i molsa.

Les boles lluïen reflexant les nostres cares d'infants amb nas de patata,

els nostres dits deixaven emprentes sobre el daurat i la plata.



Miràvem el Nen en el seu llit de palla, la neu de farina El Gallo,

els pastors amb les seves ofrenes, i els Reis amb els seus patges.

Un any més la màgia era a casa, al carrer i a tot arreu.

Una vegada més neixia el Nen des de la foscor de les golfes.



Com han passat els anys... Deu, vint, trenta... i més.

Ara és prohibit agafar molsa i tallar arbres del bosc,

hi ha figures i boles de plàstic i varietat de caganers,

joguines de totes classes "regalades" als grans magatzems.

Hem après que allà on diuen va néixer Déu és el desert,

no hi neva, la sang s'hi vessa i de pau no en tenen gens.



I doncs s'ha acabat la il.lusió d'aquells vells temps?

Ja no vindrà la màgia a visitar les nostres llars?

Les coses són més difícils, més preocupacions, molts mals de caps,

problemes, feina i infinitat de responsabilitats.



Però no us preocupeu, la màgia serà a casa vostra.

No vindrà de fora, no la porten aquestes festes.

Tots aquells sentiments de llavors són dins nostre,

i només cal un motiu i que deixem volar un cop més la imaginació.

Munteu el pessebre, mireu les figures vives dintre del fang.

Qui ha mogut els reis? Qui ha fet caure el caganer?

M'està mirant la dona que renta a la vora del paller?



Alegrem-nos un cop més per estar tots junts,

pels que hi són físicament, i pels que ja només viuen en el nostre pensament.

Tornem a ser nens, suspenguem temporalment la nostra incredulitat.

Les cabres poden semblar cavalls! Un mirall pot ser profund com un llac!

Mirem-nos els uns als altres, amb ulls novament brillants,

desitjant-nos un any més, com si fos el primer, BON NADAL!


Comentaris

  • Vaig escriure...[Ofensiu]
    Montseblanc | 05-12-2016

    ...això fa divuit anys. És de les primeres coses que vaig escriure. El poema era per un company de feina malalt, que estava de baixa a casa. El vaig imprimir i hi vam firmar tots els companys, desitjant-li bones festes i que es recuperés (malauradament no va ser així).
    Divuit anys... Després van venir naixements i morts, mentides i veritats, blancs i negres. La vida em va mossegar, com mossega a tothom, ja se sap... I vaig canviar, molt... Diuen que la gent no canvia... Depèn... Tot depèn de la força de les bufetades (figurades, no fotem) i del pur instint de supervivència.
    Així que aquí estic, en aquesta petita cala on m’han portat les onades, estirada, nua al sol. La que sóc ara i la que era fa divuit anys. “Bon Nadal”.

  • un Nadal[Ofensiu]
    Josep Ventura | 20-12-2010

    Un Nadal que em porta molts records,
    Que en la realitat no perdem la il•lusió
    Bon Nadal

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: