Bon Nadal. T'estimo.

Un relat de: evaaguilar
Més que res volia desitjar-li un bon Nadal, no perquè fos aquell dia sino perquè necessitava algun motiu per parlar amb ell. Recordava tots els dies junts, tots els instants en el que ell va ser la meva meitat. Va despenjar el telèfon i abans que ell pogués dir res jo vaig parlar: “No puc estar més sense tu, no puc oblidar els teus llavis, necessito saber si tu també t’has esmicolat en mil trossets en sentir la meva veu. Perdona que insisteixi però es que em costa tant comprendre que aquest cop sigui definitiu.” No vaig obtindré cap resposta alguna, només vaig sentir un sospir a l’altre banda del telèfon i va penjar, vaig xiuxiuejar-li bon Nadal. Això va ser tot.

És tant dur estimar a una persona que ja t’ha deixat d’estimar, saber que ja no ets tu la que apareix en els seus somnis, que ja no somriu en veure un missatge amb el teu nom, que després de molts instants junts ja no ets la persona que omple els seus dies d’alegria. T’ha deixat d’estimar i és dur, però és la realitat i no la pots negar. Penses en ell, les llàgrimes comencen a fluir i recordes un petó, una abraçada, una pel•lícula, les nits sota les estrelles, una mossegada darrera d’un altre, les seves mans recorrent el teu cos i el trobes a faltar. Penses que farà, si també en algun moment es recordarà de tu i de tots aquests moments viscuts, com deu estar, si estarà acompanyat o no, i les llàgrimes són impossibles d’evitar. L’estimes i ho saps, però ja no t’estima i ho has d’afrontar.

Jo et desitjo, com a desig de Nadal, d’Any Nou i de Reis, que siguis immensament feliç, se que no serà al meu costat, però tot i així et desitjo el millor, que trobis aquella persona que vols, que et cuidi i et doni el que jo no he sabut donar-te i espero retrobar-nos aviat, encara que sigui de lluny i només ens saludem amb un cop de cap i alçant la mà.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: