Bon Nadal... d'un agnòstic

Un relat de: Mossens

BON NADAL

Infant fui... quan infant fores
i gaudí de ser-te amic.
Teu pessebre m'era encís,
de suro i molsa la cova,
mica de palla el teu llit.
Veient-te amb tan poca roba
fins el teu fred vaig patir.

Badocs els meus ulls miraven
ànecs blancs en riu de plata
i ajocats a un pontarró.
La gallina amb sa llocada,
i ovelles amb son pastor.

De tot n'era tafaner,
fins i tot del caganer,
que sentint seva vergonya
com si meva fos potser,
l'amaguí rere una escorxa
perquè tranquil pogués fer.

Lluny, de camí, veia els reis,
semblava una processó
amb ses patges i camells,
guaitant l'estel del turó.

Del fred... sentí tremolors,
i per dar-te més calor
l'ase i el bou t'atansava,
cantussant una cançó
a trossos meva inventada.

Jo volia amb tu ser pobre,
o si no ser tots dos rics.
A l'aguait... fins fosca nit,
s'estroncava tot de sobte,
car ma mare... al tercer crit,
me n'havia d'anar al llit.

Cercant avui les v(e)ritats,
de qui no tantes n'han dit,
m'he vist, si més no, enganyat,
i això ha fet variar les coses.

Tot sabent això malgrat,
voldria tornar a aleshores,
i amb ulls de nen ser-te amic,
veient de palla el teu llit,
dins la cova, amb fred, i pobre.




Autor: Santi Vallet



Comentaris

  • Bon Any Nou... d'una companya de paraules![Ofensiu]
    Unaquimera | 08-01-2007 | Valoració: 10

    Encara no és massa tard per gaudir adequadament d'aquest poema les festes tot just han acabat però les figuretes encara es troben arreu; la molsa un xic eixuta, la palla mig esbullada, el riu de plata arrugat i sobre el pont els tres Reis i els seus camells que ja retornen al seu país, als seus estudis i les seves teories sobre els estels i els planetes i els sistemes que els acullen...

    Tot i això, encara queden espurnes d'il·lusió en alguns ulls, alguns regals s'han fet des del cor i no des de la butxaca, i algú espera que l'any nou li aporti una nova visió de certes coses...

    Al menys, esperem que el 2007 ens aporti una bona companyia ni que sigui virtual!

    Una abraçada gens freda,
    Unaquimera

  • Vallsanta, malgrat tot, l'oblit[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 07-12-2006 | Valoració: 10

    Hola,

    Aqui a Catalunya tenim l'index més gran de monuments abandonats, enrunats, destruits, .... no consola saber que en altres llocs les coses van millor.

    Sento alegria per aquelles terres, però sense deixar de pensar que -potser sense ser-ne conscients tots plegats - els monuments que aqui cauen son DE TOTS, perquè malgrat que alguns no vulguin prendre'n consciència el món es UN.

    Mentre puguem escriure rai !

    Anys endarrera passaven aquestes coses i pitjors encara, i ni pensar-ho això d'explicar-ho a totohom!

    Tinc ganes de conèixer més a fons Extramadura, TRUJILLO ,... quan la dedicació laboral ho permiti potser, oi ?

    Gràcies pel comentari.

Valoració mitja: 10