Bon dia Isabel

La matinada esperona el pensament subtil
com quan vas de la foscor a la llum
i en el seu silenci el petit soroll,
un fregament de cortines ens espanta.
En aquest moment penso en tu i t’aviso.

Així com la veu de la soprano
que emprèn l’Ave Maria
i els petits errors la fan humana
la fa present i bella i ens ensenyen
com és bonica la seva melodia,
així és la nostra vida, imperfecta
- jugada a una carta - i estimable
i els errors ens recorden que estem vius.

Però xalo més amb Bach si se la ma que el toca
com el triple quan només hi ha un segon,
si en se el jugador.

Bon dia Isabel, no ens deixem endur
per la melosa veu que ens crida
vertigen de la mort que ens passa a fregar
i sembla que no es pot resistir el seu esglai:
deixar-se anar i no haver de lluitar,
fer-te amic de l’enemic tan poderós
que s’aprofita del nostre desconcert.