Cercador
Bon dia, hipoteca!
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Sona el malparit sonaire matiner quotidià. Sona amb la "i" molt repetida, que vol gastar i no pot perquè qui mana és la pila. I és duracèl.lica.
Sona, d'acord. I jo, sonada, que li faig cas i em subjugo.
Gairebé m'hi agenollo i li dóno fervents gràcies per la gràcia de fer-me llevar com la massa que puja d'una coca.
Li aturo la vocal enfadosa amb la erra torrecollonera (o torreovàrica) i el deixo callat i tranquil a la tauleta, al costat de la foto de família, la lectura de la son i la pedra lila de la calma (diuen).
I em vesteixo i insisteixo en fer-ho maquinalment per no pensar. Per inèrcia. Em poso uns mitjons estampat intàrsia (rombes, pels no entesos). És el més alegre que em permeto.
Toca cap instrument, toca treballar, cumplir, la feina, l'horari, l'engranatge i jo un cotxe més aparcadet al garatge social anihilador amb tot ple de benestars ben presentats per camuflar-lo ben ben ben camufladet.
I esdevinc una tessel.la. Un nom tan bell per definir una cúbica peça més del mosaic infinit de paga la vida.
Cotxe aparcat, tessel.la, tant li fa!
Voldria amagar-me rere un turó (hide behind a hill, que, dit ràpid i amb energia ascendent i puny clos ajuda molt) i que em busquin i jo lluny de rellotges amb la erra i la i i lluny de pagaments i feina i lluny del que no és proper a canvi de res.
Bon dia, hipoteca?
Sona, d'acord. I jo, sonada, que li faig cas i em subjugo.
Gairebé m'hi agenollo i li dóno fervents gràcies per la gràcia de fer-me llevar com la massa que puja d'una coca.
Li aturo la vocal enfadosa amb la erra torrecollonera (o torreovàrica) i el deixo callat i tranquil a la tauleta, al costat de la foto de família, la lectura de la son i la pedra lila de la calma (diuen).
I em vesteixo i insisteixo en fer-ho maquinalment per no pensar. Per inèrcia. Em poso uns mitjons estampat intàrsia (rombes, pels no entesos). És el més alegre que em permeto.
Toca cap instrument, toca treballar, cumplir, la feina, l'horari, l'engranatge i jo un cotxe més aparcadet al garatge social anihilador amb tot ple de benestars ben presentats per camuflar-lo ben ben ben camufladet.
I esdevinc una tessel.la. Un nom tan bell per definir una cúbica peça més del mosaic infinit de paga la vida.
Cotxe aparcat, tessel.la, tant li fa!
Voldria amagar-me rere un turó (hide behind a hill, que, dit ràpid i amb energia ascendent i puny clos ajuda molt) i que em busquin i jo lluny de rellotges amb la erra i la i i lluny de pagaments i feina i lluny del que no és proper a canvi de res.
Bon dia, hipoteca?
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436257 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com