Cercador
Bon dia, ets dels bons
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
M'ho ha dit mentre passejava,
caminava.
M'ha obsequiat amb el gest d'un lluitador;
amb la seva militància en el cor del bon català.
M'ha semblat vora dels vuitanta anys,
honest i envejable.
Les seves paraules portaven encara la força d'una il·lusió;
evocava un temps inoblidable de nosaltres,
aixecant el seu braç esquerra amb la mà oberta,
dient-me quelcom d'important per ell,
però també ho ha sigut per mi :
"bon dia, ets dels bons", m'ha dit,
i jo he respost :
"doncs moltes gràcies, salut".
M'ho ha dit mentre passejava,
caminava;
mirant-me la camiseta que jo portava.
És el creuament en el passeig de dues persones força distants en l'edat,
però molt properes en les seves conviccions.
A vegades les petites coses, són les més grans de totes.
Comentaris
-
penso igual[Ofensiu]Basileia | 23-05-2006
Jo també ho crec; ets dels bons!
VISCA CATALUNYA LLIURE! -
ACLARIMENT DE L'AUTOR[Ofensiu]Marc Freixas | 23-06-2004
Bé, la veritat és que jo no sé si sóc dels bons o no;
jo no sé si aquell home tenia vuitanta anys de veritat o no,
però el què si que sé,
és que n'he fet un poema, simplement perquè m'ha fet venir unes ganes enormes d'escriure,
al dir-me això que m'ha dit.
Fet aquest aclariment,
només vull dir que em considero poeta per vocació, perquè ho porto a dins, i tinc la necessitat d'expressar tot el què em passa,
sempre, quan i on vulgui.
I ho faig amb tota la naturalitat del món;
ho dic per esborrar algún possible malentès.
Dit tot això, podeu comentar tot el què creieu convenient.
SALUT, I UNA ABRAÇADA A TOTS!!! -
Tenia raó, aquell bon home[Ofensiu]Miquel Bohigas Costabella | 23-06-2004
Tenia raó, aquell bon home de vuitanta anys:
"Ets dels bons".
La gent gran rarament s'equivoca quan jutja un poeta.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872626 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.