Bon dia, esperança

Un relat de: rautortor


Fotografia de Bruno Kelly a El País digital



Bon dia, esperança

a Greta Thunberg i Charles Péguy

Cridaners i desenganyats, havíem sortit
duent la bandera de la nostra frustració
per la pell menyspreada del nostre món.

Necessitem un corifeu, suggerien els confiats.

Ens ofrenaren sargits i miratges efectistes,
fidedignes a primer cop d’ull, apaivagadors,
però qui sap si superarien la llima del temps.

No n’hi ha per tant, replicaven els escèptics.

I, en l’endemig, es van capgirar les cadències,
l’harmonia de l’aigua, del foc i de l’aire.
El somriure de la natura era, tot ell, un rictus.
Qui ha fet dels hiverns estius,
de la forest un erm, de les brises galernes?
Qui s’ha engolit la virolada rialla del cel
i s’ha begut la dolçor del mar?

-interpel·lava el poeta.

Prou!, protestà, aïrada, la Mare
des de la sina furiosa del volcà.

Llavors, aclaparat, vaig refugiar-me
en la lectura tot cercant-hi un bri d’esperança
que alleugerís el meu neguit.
I fou Péguy, l’optimista,
qui m’oferí la resposta:
l’esperança és una noieta.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

153 Relats

517 Comentaris

88591 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.