Bon dia, esperança

Un relat de: rautortor


Fotografia de Bruno Kelly a El País digital



Bon dia, esperança

a Greta Thunberg i Charles Péguy

Cridaners i desenganyats, havíem sortit
duent la bandera de la nostra frustració
per la pell menyspreada del nostre món.

Necessitem un corifeu, suggerien els confiats.

Ens ofrenaren sargits i miratges efectistes,
fidedignes a primer cop d’ull, apaivagadors,
però qui sap si superarien la llima del temps.

No n’hi ha per tant, replicaven els escèptics.

I, en l’endemig, es van capgirar les cadències,
l’harmonia de l’aigua, del foc i de l’aire.
El somriure de la natura era, tot ell, un rictus.
Qui ha fet dels hiverns estius,
de la forest un erm, de les brises galernes?
Qui s’ha engolit la virolada rialla del cel
i s’ha begut la dolçor del mar?

-interpel·lava el poeta.

Prou!, protestà, aïrada, la Mare
des de la sina furiosa del volcà.

Llavors, aclaparat, vaig refugiar-me
en la lectura tot cercant-hi un bri d’esperança
que alleugerís el meu neguit.
I fou Péguy, l’optimista,
qui m’oferí la resposta:
l’esperança és una noieta.

Comentaris

  • Al-lucinació total...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-09-2020 | Valoració: 10


    L'esperança no s'apaga mai. Un poema fet a consciència on vessa aqueixa esperança per aqueixa noieta. Sí, és una bona i excel-lent dedicatòria molt bona i amb qualitat.
    Enhorabona Rautortor.
    Saluts i cuida't.
    PERLA DE VELLUT

    Quan vullgues i tingues temps, en la meua pàgina... Gràcies...

l´Autor

rautortor

222 Relats

757 Comentaris

138523 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen